Rafa Nadal ha estat, és i serà sempre història del tennis al món. Tanmateix, sembla que la seva carrera va arribant a la seva fi, i més ara que té un gran rival a Espanya. Es tracta de Carlos Alcaraz, la jove promesa. Precisament, el mallorquí va caure en els quarts del Mútua Madrid Open contra el gadità. Aquest dijous el marit de Xisca Perelló va perdre de nou en els vuitens de Roma i davant del canadenc Denis Shapovalov (1-6, 7-5 i 6-2).
No és una època fàcil per a Rafa Nadal, encara porta forts dolors per la seva lesió, i aquest baix rendiment no ha ajudat gaire. En certa manera, va avisar de la seva marxa. Podríem estar davant de la seva última participació en el Ronald Garros. L'esportista espanyol ja prepara els seus seguidors per al seu adeu a les pistes.
Rafa Nadal pensa en la seva retirada després de no recuperar-se de la seva lesió
Rafa Nadal pateix una lesió crònica al seu peu esquerre, conegut com a Síndrome de Müller-Weiss. El deixo fora del torneig de Roma. Va recuperar el seu estat de forma després de la seva lesió de costelles, tanmateix, el peu li va jugar una mala passada. No acaba de recuperar-se, i ja no està al mateix ritme que abans.
"És difícil d'entendre el meu dia a dia, no pretenc fer-me la víctima. Tinc el que tinc, demà m'aixecaré fatal perquè no prendré res, viu amb munts d'inflamatoris perquè sinó no puc entrenar", va assegurar en roda de premsa.
L'esportista va lamentar que "si no prenc cap inflamatori vaig coix. Continuaré així fins que aguanti el tema i que el meu cap digui basta". En certa manera, ens va preparar per al seu adeu: "Així no es pot seguir per gaire temps".
Ell sap que no es recuperarà en la seva totalitat. No és que estigui lesionat, sinó que viu amb una lesió. "No estic lesionat, soc un jugador que viu amb una lesió, és allà i el meu dia a dia és complicat. Ho intento, però és difícil per a mi. Molts dies no puc entrenar bé, avui en la meitat del segon set m'ha aparegut".
Això li impedeix de rendir al màxim nivell: "Has de moure't bé per competir al màxim nivell i no puc fer-ho del tot. Només queda lluitar, he de tornar i ara estic trist, és un torneig que m'agrada molt i ser fora és una cosa que no m'agrada. Però cal valorar-ho tot en el positiu, cal acceptar-ho i seguir endavant", va afirmar.
Per tot això, la motxilla psicològica que arrossega és molt gran: "Arribarà un dia en què el meu cap em digui prou. Jo jugo per ser feliç, però clar, el dolor et treu la felicitat. El meu problema és que molts dies visc amb massa dolor. Gaudeixo del que faig, però em dona molts dies d'infelicitat".