Aquest dimecres tots els quioscos visualitzen a la perfecció dues maneres d'entendre el món: la portada de la revista Hola blanqueja un rei corrupte fins al moll de l'os, Joan Carles de Borbó, exiliat a Abu Dhabi no per haver tingut amants sinó per haver acumulat milions de diner negre a paradisos fiscals cobrant comissions il·legals, sense declarar, i immorals. Cobrava comissions per fer de mitjancer quan era la seva obligació com a cap de l'Estat i la raó per la qual tot el sistema el protegia, el feia inimputable penalment i li ho pagava tot, fins i tot la seguretat quan anava de viatge amb l'amant de torn. Tanta indignitat no la va poder suportar ni Felip que el va fer abdicar. Hola titula per Joan Carles i el seu llibre de memòries Reconciliación que és un blanquejament de la seva corrupció. En canvi la revista catalana Lecturas escriu la veritat, amb foto de Letícia, l'única plebea que queda dins aquella família, la que més ha patit el sàtrapa Joan Carles i la que més va empènyer per carregar-se'l. Ho explica la més valenta, Pilar Eyre. Dues revistes, dues portades, dues fotos, dues Espanyes:
Eyre explica fil per randa per què Joan Carles odia Letícia i la considera la Senyora X, la responsable de la mort civil de Joan Carles: "Letizia estaba enfadada porque quería que se creara una Casa del Príncipe con las mismas atribuciones que la Casa del Rey y Juan Carlos se negaba porque no había presupuesto. Y decía muy cabreado, oye, solo tengo 73 años y no me voy a morir mañana, ¿por qué “esa” tiene tantas prisas? Lo que más le fastidiaba al rey no es que Letizia fuera divorciada o de origen humilde, sino que fuera periodista, temía que su vida privada saliera a la luz por su culpa. Decía que iba a contar a sus colegas de profesión sus aventuras y avisó a todos que estuvieran callados delante de ella. El ambiente era cada vez más irrespirable, al final no se dirigían la palabra”. El que més odia Joan Carles no és que Letícia sigui dona, llesta, pro-avortista, divorciada, d'esquerres , plebea o pobra sinó que sigui periodista.
La columna de Pilar Eyre està elaborada amb informació directa de l'entorn íntim de Joan Carles. Una peça d'anàlisi política demolidora que revela quin va ser el punt d'inflexió a partir del qual Letícia deixa de passar-ho malament, passa de sentir-se menyspreada a sentir-se empoderada: quan va néixer Elionor. A partir d'allà ella era la que manava, havia parit la futura reina i això la feia intocable: "Los primeros años de matrimonio Letizia “se sentía muy sola, no conocía cómo funcionaba el sistema monárquico, ni el mundo de la aristocracia que, mal que bien, es en el que apoya la institución. Se sentía tímida, pequeña, ninguneada, pero cuando tuvo a sus hijas su actitud cambió, dejó de intentar ganarse el afecto de su familia política y ya no pretendía disimular sus sonrisas de desdén y la indiferencia con la que trata a sus sobrinos y cuñadas”. Letícia va fer fora tothom: el sogre, les cunyades Elena i Cristina i els nebots Marichalar i Urdangarin. Tòxics, adeu. Només queda la mare del rei, l'única que Letícia ha d'empassar-se per no incomodar Felip.
Remata Eyre: "Letizia evitaba que las niñas estuvieran con sus abuelos paternos, en especial con Juan Carlos, que vivía casi a tiempo total en la Angorilla con su amante. El rey nunca ha entendido esa boda, pero no tuvo más remedio que transigir porque era Letizia o nada, pero jamás podrá aceptarla ni perdonará a su hijo (...) Según Juan Carlos suele comentar a sus amigos, sabe que detrás de su abdicación estuvieron tres hombres de la Casa y Letizia, y que tardaron seis meses en convencer a Felipe, que se resistía a descabalgar a su padre". La sra. X de l'abdicació i l'exili: Letícia, periodista.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!