David Bustamante va aconseguir un dels seus grans somnis. Al jove mai no li han caigut els anells. No era gaire bon estudiant, i el seu pare el va posar a treballar a l'obra. Pujat a la bastida, el càntabre no deixava de cantar. Tenia una veu prodigiosa, i embogia tot San Vicente de la Barquera. Va ser el seu pas per 'OT 2001' qui el va fer canviar l'obra pels escenaris. Casos com el seu hi han hagut molts. Tenim grans cantants en la indústria que abans es dedicaven a una altra professió.
Dilluns passat, Leiva es va asseure a 'El Hormiguero' juntament amb Pablo Motos. L'artista triomfa actualment com a solista, lligada a la música des de fa dècades, amb Pereza. No obstant això, els seus inicis no van ser tan fàcils. L'artista va explicar que va començar tocant al carrer demanant una almoina per poder pagar-se les seves despeses.
Leiva i Pablo Motos/ Antena 3
"Me'n vaig anar de vacances amb la que era la meva noia quan tenia 16 anys a Gandia, ens quedàvem en una pensió i amb la guitarra tocava al passeig marítim. En caure el sol, anava a la cerveseria-orxateria i amb les monedes que trèiem preníem unes cerveses. L'amo, molt simpàtic, al sisè dia em va preguntar si el meu somni era ser músic", va començar explicant Leiva a Pablo Motos.
Per casualitats de la vida, l'orxater del passeig marítim de Gandia va resultar ser el pare d'un dels cercatalents de BMG, l'actual Sony. "Em deia, jo t'escolto cantar i penso que tens alguna cosa", ha continuat explicant el cantant definint la seva història com a una cosa "còsmica".
El seu grup, Pereza, va començar a tocar en locals, com la sala Siroco. Va ser en un d'aquests concerts quan se li va apropar un home molt ben vestit i li va oferir un contracte. "Vam ser a la companyia, era veritat i aquell any, que Rubén i jo treballàvem pintant carreteres, passos zebra -de fet jo vaig pintar el pàrquing de l'hospital de Pozuelo, és la meva obra-, el cercatalents ens va dir que anava a fer mudances a casa i que li donéssim un cop de mà. Quan vaig trucar a la adreça que em va indicar, em va obrir la porta aquell senyor de l'orxateria, que era el seu pare," acabava Leiva.