"Si ens deixeu un moment sols, us fotré la bronca". Amb aquesta frase de Josep Thió als seus companys de grup, seriós, demanant als càmeres que estaven fent el seu reportatge que sortissin un moment del camerino, després d'un dels darrers concerts, comença l'extraordinari documental sobre Sopa de Cabra que s'ha emès aquest dimarts al Sense ficció de 3Cat amb un èxit brutal d'audiència, un 17,3 % de share, amb 269.000 espectadors, el més vist des de l'agost del 24. Una declaració d'intencions del que anàvem a veure. Un documental on més que parlar d'eufòria, d'èxit, de sexe, drogues i rock and roll, d'un grup de músics que porten dècades fent el que més els hi agrada, i sent un referent en la música d'aquest país, el to, i el contingut, eren més aviat agredolços. Tensions, ferides, desavinences, diferències de criteri, malalties, morts, separacions, problemes econòmics... Sopa de cabra, tornar enrere és un documental indispensable sobre un grup que forma part de les vides de molts de nosaltres, que vam créixer amb les seves cançons. Un grup que, contràriament al que es podia pensar, "mai ha sigut un grup d'amics. No quedem mai", diuen els quatre membres per separat, en Gerard Quintana, en Josep Thió, en Cuco Lisicic i en Pepe Bosch (en Joan 'Ninyín' Cardona va morir l'any 2002 als 42 anys per culpa d'un càncer). "No sé qui ha tingut la idea de posar-nos en una cuina amb ganivets", diu Thió sarcàstic en una reunió en el present, on cuinen i xerren mentre dinen.
Un grup que va néixer a finals dels 80, que va tocar el cel amb el disc Ben endins, i que va actuar al Sant Jordi en aquell mític concert del 91 amb Els Pets, Sau i Sangtraït, tot i que el Gerard Quintana manifesta la "gran incomoditat. No hauríem d'haver tocat. Allà es va acabar el rock català. Jo me'n vaig anar al cine i vaig arribar poc abans del concert".
Un grup que després va ser al focus de la polèmica lingüística per fer un disc en castellà (es veuen imatges d'un concert a Cardedeu on algunes persones del públic van pujar a l'escenari a esbroncar-los i a cridar-los "fills de puta", i que contràriament al que es pensava molta gent, mai va ser un grup de cinc amics, sinó que les discussions, la mala maror, van ser molt presents.
Després de separar-se, però, van decidir tornar, i van ser capaços de fer el que ningú havia fet abans, omplir el Sant Jordi ells solets, en tres concerts, tret de sortida perquè es tornessin a reunir. Un grup que les ha viscut de tots colors, amb dos càncers, el del malaurat Ninyín, que no va poder superar, i el del Cuco Lisicic, una separació dolorosa de Gerard Quintana amb la seva parella (que el va deixar, i que també participa al documental) o la confessió de Josep Thió sobre el seu autisme, que va fer que els seus companys de grups entenguessin moltes coses del passat i d'algunes de les discussions o moments tensos que van viure.
Uns genis de la música d'aquest país, amb himnes com L'Empordà, Camins, El Boig de la ciutat, El far del sud, Sota una estrella, Mai trobaràs, Si et quedes amb mi, Podré tornar enrere i tantes altres, que han mirat enrere per parlar obertament, despullant els seus sentiments, en un Sense ficció imprescindible. "Encara no ha nascut la persona que sigui capaç d'invertir el temps. Sempre endavant. Pots imaginar, pots jugar la il·lusió d'estar girant el rellotge, però no ho faràs mai. Mai podràs tornar enrere", diu el Gerard Quintana, de manera crua. Potser té raó. Però amb Sopa de cabra, tornar enrere, milers de catalans ens hem emocionat, colpit i reviscut una època que forma part de les nostres vides per sempre. Si encara no l'heu vist, recupereu-lo sí o sí i crideu ben fort Bona nit, malparits.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!