En la recerca de la realització personal i l’èxit financer, sovint passem per alt un factor crucial: l’impacte profund, i moltes vegades inconscient, del nostre sistema familiar. Silvia Marín, experta en teràpia sistèmica amb una trajectòria de més de 14 anys, va donar llum sobre una realitat incòmoda al canal FullMusculo: «Hi ha gent que guanya molts diners i se’n va a la ruïna per rebutjar les seves arrels». Aquesta frase, lluny de ser un titular sensacionalista, és una crida a la introspecció sobre les lealtats invisibles que ens lliguen a narratives que no ens pertanyen.
La teràpia sistèmica ens ensenya que les experiències dels nostres avantpassats no s’esvaeixen; es poden manifestar com a símptomes en les generacions actuals. Un exemple impactant són els casos documentats de descendents de supervivents de grans traumes, com l’Holocaust, que experimenten ansietats o patrons emocionals que ressonen amb la història dels seus avantpassats, fins i tot sense haver viscut aquests fets. El missatge és clar: som part d’un sistema, i el desordre en aquest sistema ens pot arrossegar. Marín emfatitza que la clau no rau en la màgia, sinó a entendre la dinàmica sistèmica i operar un canvi des d’aquest enteniment. Això implica desenganxar-se d’històries alienes, ocupar el lloc que ens correspon i, fonamentalment, prendre força de les nostres arrels, no rebutjar-les.
El bloqueig de l’abundància: pertinença o prosperitat?
Un dels conflictes més comuns en la consulta sistèmica és el que es relaciona directament amb els diners. Si provens d’una família marcada per l’escassetat o la pobresa, pot sorgir un potent mecanisme inconscient: la necessitat de pertànyer. I és que, per al subconscient, ser abundant o exitós podria significar deixar de ser «un dels nostres». Aquesta lleialtat no verbalitzada pot dur a l’autosabotatge econòmic. Una persona pot tenir la intel·ligència i les habilitats per generar una gran fortuna, però internament opera un bloqueig que la impulsa a perdre-ho tot, a retornar a la familiaritat de la manca. No es tracta d’una falta de capacitat, sinó d’un conflicte de fidelitat als seus orígens.
La terapeuta ha observat casos d’individus que, després d’arribar al cim financer, tornen a caure en la ruïna. La causa profunda, descoberta a través de la teràpia sistèmica, era el rebuig radical a la vida d’esforç i escassetat dels seus pares. Aquest rebuig, tot i que motivat per un desig de superació, es converteix en la debilitat de la persona.
Sense arrels no hi ha ales: el camí cap a una estabilitat duradora
La reflexió de Marín és poderosa i essencial: Rebutjar els nostres pares i el nostre sistema familiar és rebutjar les nostres pròpies arrels. Ella ho il·lustra amb una metàfora fonamental: «Sense arrels no hi ha ales». Una planta sense arrels robustes, encara que creixi molt, finalment caurà. L’èxit, quan es construeix des del rebuig o la ràbia, manca de l’estabilitat emocional necessària per perdurar.
El treball terapèutic, segons Marín, no consisteix a canviar la història familiar, sinó a canviar la percepció d’aquesta història. Per a l’individu amb bloqueig econòmic, això implica un procés de reconciliació interna, dient: «Sí, vinc d’aquí. La nostra manera de viure, les nostres dificultats i limitacions, ens pertanyen. Les honorem i els donem un lloc essencial en la nostra història. Ara, jo em permeto fer-ho diferent i continuo pertanyent». En assolir aquesta distinció, es neutralitza el conflicte de lleialtat. L’acció de prosperar ja no està contaminada per la ràbia o la traïció, sinó que sorgeix des d’un lloc d’acceptació i fortalesa.