En una xerrada que ha deixat milers d'espectadors reflexionant, el terapeuta i divulgador Marcos Bodoque ha llançat una advertència que trenca esquemes: “El control i la disciplina no curen la teva relació amb el menjar”. El missatge, que forma part de l'episodi “Culpa al menjar: l'ERROR que et fa repetir (i com sortir-ne)” disponible al seu canal de YouTube, ha generat un intens debat entre els qui han viscut atrapats en el cicle de culpa, càstig i compensació.
En Bodoque, conegut pel seu enfocament emocional en la teràpia nutricional, assegura que la majoria dels trastorns alimentaris no neixen de la fam, sinó del dolor emocional. En la seva intervenció, el terapeuta descriu amb precisió quirúrgica com l'obsessió pel control pot convertir-se en l'enemic silenciós dels qui busquen "menjar bé" o "mantenir la línia".
El cercle tòxic del control: quan la força de voluntat es converteix en càstig
Segons Bodoque, l'arrel del problema s'amaga en una educació basada en el càstig com a eina de correcció. Des de petits, aprenem que per millorar hem de patir, i aquest patró, traslladat a l'alimentació, ens condemna a una relació insana amb el menjar. Segons explica el terapeuta, quan menges alguna cosa ‘dolenta’ sents que t'has de castigar per compensar-ho. Però aquesta és la trampa: el càstig perpetua el cicle.
Aquest patró esdevé un cicle destructiu que es compleix rigorosament: la persona consumeix un aliment que considera "prohibit", cosa que genera sentiments negatius, porta a l'autocrítica i s'imposa un càstig a través d'exercici excessiu o restricció alimentària. Finalment, l'estrès provocat per aquesta disciplina estricta i inadequada desencadena inevitablement un altre atac de menjar compulsiu, reiniciant el bucle.
Segons Bodoque, la societat ha fomentat la creença errònia que la disciplina estricta és la solució, quan en realitat, aquesta mateixa disciplina actua com el combustible que perpetua el problema. Darrere del seu missatge hi ha una advertència clara: l'autoexigència constant genera més dolor que progrés. Cada vegada que una persona es castiga per menjar, activa un mecanisme d'estrès que busca, paradoxalment, alleujament en allò que intenta evitar: el menjar.
Marcos Bodoque proposa una revolució emocional: perdonar per sanar
Lluny dels discursos de força de voluntat i dietes rígides, Marcos Bodoque aposta per un enfocament completament diferent: l'autocompassió. La seva proposta és tan simple com transformadora: acceptar l'error sense castigar-se. “La pròxima vegada que acabis menjant-te aquella tauleta de xocolata sense voler, en comptes de castigar-te, sentir culpa, parlar-te malament, digues, "vinga, bé, no m'agradaria haver fet això. Em penedeixo d'haver-ho fet. La pròxima vegada intentaré no fer-ho, però ho accepto, em perdono i ho oblido”, assenyala.
El terapeuta insisteix que aquest procés no s'aconsegueix de la nit al dia. Ell mateix confessa haver trigat cinc anys a trencar amb els seus propis atracons, i reconeix que el canvi requereix paciència, consciència i treball emocional. No es tracta d'erradicar la culpa de cop, sinó de minvar progressivament la seva influència fins que deixi de controlar la vida de la persona. Així, la metodologia de Bodoque es basa en la comprensió, no en la repressió, per canviar els hàbits alimentaris perjudicials. Explica que el diàleg intern negatiu aferma una identitat de fracàs. Per contra, en començar a tractar-se amb empatia, la persona comença a veure's com algú amb capacitat real per a la millora.