En aquesta edició d'Operación Triunfo, com en totes, hi ha molta gent de llocs diferents... i moltes llengües que parlen aquestes persones de procedència diversa. El programa el presenta una dona meravellosa com Chenoa que parla mallorquí. En el jurat hi trobem gent que parla català com el meravellós Guille Milkiway i una basca com Leire Martínez que parla euskera. A l'acadèmia, sovint sentim parlar català dos amics de l'ànima i companys, la directora Noemí Galera i el director musical, Manu Guix. I entre els concursants, tres catalans com el Max, la Judith i Guillo Rist. Un Max que quan va cantar una cançó en català una part, abans de fer-ho, compartia amb els seus companys d'acadèmia el neguit per si el fet de cantar en català podia fer que rebés hate i que molts votants li recriminessin.
Una altra de les llengües que es parlen en aquesta edició d'OT és el gallec, ja que un dels concursants que hi participa és d'A Coruña: Tinho. No només hi participa, sinó que està arribant a la part final com un dels més ben posicionats per intentar proclamar-se guanyador. De fet, ahir dilluns va ser escollit (per segona vegada) el favorit del públic. Una posició privilegiada que va fer que s'alliberés de les nominacions i que tingui la final a tocar. Tinho va cantar una cançó de la seva terra, una cançó en gallec, Tempestades de sal, de Sés María Xosé Silvar. Un tema on va enamorar-nos amb la seva potència i presència, però també, sentint una llengua que no és el castellà o l'anglès.
Després de l'actuació, un Tinho esgotat, però content per la feina feta, va seure al sofà al costat de Chenoa, per comentar com havia estat la setmana, com s'havia sentit a l'escenari i les seves impressions. I el concursant, molt satisfet i orgullós per haver pogut cantar en la seva llengua, va deixar anar una frase sensacional que ha irritat els habituals ultres de les espanyes que comencen a convulsionar i a treure escuma per la boca quan senten una llengua que no és el castellà. Deia Tinho: "No quería irme del concurso sin hacer algo en gallego. Y algo con mensaje, hablar de toda la represión que sufrimos las zonas que hablamos otras lenguas en este país". Chim pum.
Bravo per ell. Molts espectadors aplaudint amb les orelles la seva cançó, les seves paraules i la seva reivindicació. Però de seguida, no se podía saber, han començat els insults abjectes i infames, menysteniments i desacreditacions dels que consideren que si escolten més de dos segons parlar o cantar en gallec, català o euskera, els explotaran els timpans: "Q represión dice la payasa esta???? Q se vaya a olerse el culo y a sacarse los mocos a casa...q es una ridícula", "Por esto ya nadie ve OT. No van a cantar, van a dar mítines políticos", "¿De qué represión habla? Anda niño, acuéstate", "Es muy listo y creo que decir esto también es estrategia. El quiere ganar o llegar lo más lejos posible", "Ok, señor de 1940", "Este es un tonto y un chulo", "Pedazo de gilipollas", ""represión" ?? Pero este pipiolo que sabrá de represión ? Represión la del castellano en ciertas comunidades"... Els hi emprenya sentir les veritats? Que s'hi posin fulles. Tinho, moitas felicidades.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!