La frase és contundent i no deixa lloc a dubtes: “La tristesa no és depressió, és una emoció necessària”. Amb aquestes paraules, el reconegut psiquiatre José Luis Marín va encendre un debat explosiu en l'episodi “Supera tu ansiedad sin medicación” del ‘Realfooding Podcast’, moderat per Carlos Ríos, disponible a YouTube.
El metge va desmuntar amb precisió quirúrgica la idea que la tristesa i la depressió siguin el mateix, i va anar més enllà: va denunciar que s'ha convertit en norma medicalitzar les emocions humanes. Segons Marín, allò que abans era por, dol o cansament, avui s'etiqueta com a trastorn psiquiàtric.
Psiquiatritzar les emocions: la perillosa moda d'anomenar malaltia les reaccions humanes
El doctor Marín no va dubtar a l'hora d'afirmar que cap antidepressiu no ha curat mai la depressió. Els fàrmacs, va dir, poden ser útils en alguns casos, però mai no han de substituir el veritable tractament: comprendre les emocions i enfrontar-s'hi. “La medicina va oblidar la salut fa molt de temps”, va etzibar, deixant en xoc els oients del pòdcast. El psiquiatre va assegurar que la societat actual ha caigut en un parany perillós: psiquiatritzar la naturalesa humana. “La por l'hem convertida en ansietat, la tristesa l'hem convertida en depressió”, va explicar. I va advertir que aquesta tendència no només confon els pacients, sinó que alimenta una indústria milionària basada a medicar el que en realitat són processos normals de la vida.
En un dels moments més reveladors del programa, José Luis Marín va aclarir que moltes persones confonen el dol amb la depressió. Una pèrdua, ja sigui d'un ésser estimat o de la feina, genera sofriment intens, insomni i apatia, però això no ho converteix en una malaltia. Per a l'expert, el dol és humà i sempre ho serà. No obstant això, avui s'ha reduït a una etiqueta clínica: un diagnòstic de depressió. L'explicació del psiquiatre va posar en escac la narrativa mèdica tradicional. “No hi ha un marcador biològic, com diem nosaltres, en la depressió, ni en l'esquizofrènia, ni en l'anorèxia nerviosa, ni en el consum de substàncies, ni en l'ansietat”, va declarar. Això significa que no hi ha anàlisis de sang ni proves científiques capaces de confirmar el diagnòstic amb exactitud. Llavors, què estem tractant realment? Per a Marín, el que veiem són manifestacions del sofriment humà, no patologies cerebrals.
La dictadura de la felicitat i la criminalització de la tristesa
L'especialista també va denunciar la pressió social de viure en una eterna eufòria. “Avui està prohibit estar trist. Se'ns ven que hem d'estar feliços tot el temps”, va criticar en conversa amb Carlos Ríos. Però, per a ell, aquesta exigència és una presó emocional que empeny milions de persones a medicar-se innecessàriament. En la seva reflexió més poètica, Marín va defensar la tristesa com una emoció “preciosa i meravellosa”, que permet aturar-se, reflexionar, demanar ajuda i reconnectar amb un mateix. “La felicitat no és alegria constant, és pau, és silenci interior”, va subratllar. I parafrasejant el sociòleg Zygmunt Bauman, va concloure amb una advertència demolidora: “Avui qualsevol idea de felicitat acaba en una botiga”.
L'episodi del ‘Realfooding Podcast’ es va convertir en una veritable bufetada al model clàssic de la psiquiatria. Segons Marín, l'excés de diagnòstics ha convertit emocions normals en suposades malalties, mentre la indústria farmacèutica guanya terreny a costa del sofriment de les persones.