La història de la monarquia espanyola no només està escrita en despatxos, discursos i recepcions oficials. També ho està en els silencis. En els noms que mai no es pronuncien. I entre aquests noms apareix el de Nadiuska, l'actriu que va passar de ser desig nacional a perdre's en la foscor de la seva pròpia ment.
En els anys setanta i vuitanta va ser un símbol eròtic a Espanya. El seu rostre i el seu cos omplien revistes i pantalles de cinema. Tots parlaven d'ella. Tots la volien. I entre els qui es van fixar va estar Joan Carles I, llavors jove, poderós i amb un historial interminable de conquestes. La relació entre ambdós mai no va ocupar titulars oficials, però va ser un secret que corria de boca en boca a Madrid.
Una altra amant en la llarga llista de Joan Carles I
Per a l'emèrit, aquell romanç va ser un més. Una baula a la llarga cadena que va de Bárbara Rey a Corinna Larsen, passant per Marta Gayá i moltes d'altres. Però per a Nadiuska, aquell capítol va acabar convertit en un record confús, barrejat amb deliris i veus que només ella escoltava.
La brillantor va durar poc. Amb el pas del temps, la seva salut mental es va trencar. Diagnosticada amb esquizofrènia, la dona que va enlluernar a tota una generació es va tancar en si mateixa. Va abandonar les grans cases. Va deixar de ser l'estrella que recorria festes i estrenes. Va passar a ocupar un petit apartament a Chamberí, amb les finestres cobertes per teles fosques. Creia que la vigilaven. "Volen desfer-se de mi", repetia.
Els veïns la veien sortir de nit. Caminava a poc a poc, recollia menjar a les escombraries i parlava sola. De vegades deia que el seu xicot era el rei Joan Carles. D'altres, que rebia missatges de Javier Sardà des del programa "Crònicas Marcianas". Els seus dies eren una barreja de records reals i fantasies impossibles. La línia entre veritat i deliri va desaparèixer.
Avui dia no recorda ni qui és
La situació va anar empitjorant. Els amics es van allunyar. El cinema ja no li trucava. El país que un dia l'havia admirat, la va oblidar. Al final, la seva destinació va ser un centre psiquiàtric proper a Ciempozuelos, on avui viu sota la cura de monges. Testimonis asseguren que amb prou feines parla, que camina amb la mirada perduda, sempre en silenci. Altres interns diuen que ja no recorda res del que va ser.
Va oblidar haver estimat el rei. Va oblidar ser portada de revistes. Va oblidar que milions de persones la van considerar un mite eròtic. La seva ment va esborrar el bo i es va quedar amb el no-res. Ara és una dona fràgil, aïllada, sense memòria de si mateixa.
