El rei Carles III torna a estar a l'ull de la tempesta, aquesta vegada no pels seus viatges ni per les seves polèmiques vacances separat de la reina Camilla, sinó per les greus acusacions que envolten el seu tracte cap als qui treballen als luxosos jardins de la seva residència de camp. El que per al públic és un paradís verd de somni, per als empleats s'hauria convertit en un autèntic infern laboral.

La residència d'Highgrove House, coneguda pels seus idíl·lics paisatges, apareix ara assenyalada com l'escenari de maltractament laboral, exigències desmesurades i sous indignes. Segons fonts properes, fins a onze jardiners han abandonat els seus llocs en els últims mesos, incapaços de suportar la pressió, les ordres humiliants i les jornades mal pagades imposades pel monarca britànic.

Carles III i les denúncies de maltractament a Highgrove House

La polèmica va esclatar quan van sortir a la llum informes interns que descriuen a Carles III com un cap "superb, exigent, malhumorat i mesquí". Lluny de la imatge plàcida que projecta en les seves aparicions públiques, testimonis asseguren que es divertia intimidant el seu equip, reprenent-los en públic i elevant el to de veu per detalls mínims, com la presència d'una herba fora de lloc o la caiguda d'una de les seves plantes favorites.

Alguns testimonis asseguren que les reprimendes eren tan desproporcionades com constants: des de l'ordre taxativa d'acomiadar un jardiner per confondre el nom en llatí d'una flor, fins a notes escrites de puny i lletra amb missatges tan freds com un rotund "No!" en trobar errors en informes de jardineria. Aquest estil de lideratge, descrit com obsessiu i capritxós, ha convertit el treball als jardins reals en un autèntic malson per als qui el van patir.

Sous baixos i exigències impossibles en la residència real

A la pressió psicològica se sumen les condicions econòmiques. Els exempleats asseguren que el rei pagava tot just 8,9 lliures per hora, un salari per sota del que s'ofereix en altres jardins de prestigi al Regne Unit. Per a molts, el més humiliant era que s'esperava gratitud pel simple fet de "treballar per al rei", mentre les responsabilitats es multiplicaven sense compensació real.

Els jardins d'Highgrove inclouen hectàrees senceres que requereixen un manteniment constant, però el personal assegura que no comptava amb prou recursos per mantenir el lloc en el nivell de perfecció que exigia Carles III. Amb jornades interminables i escàs suport, la plantilla va patir una rotació gairebé total, amb onze de dotze jardiners abandonant els seus llocs en tot just un any.

La tensió va assolir el seu punt àlgid quan el mateix Carles III va suggerir contractar refugiats ucraïnesos per cobrir les vacants a Highgrove, sota l'argument que molts tenien experiència en agricultura i jardineria. Tanmateix, la proposta va ser interpretada com un intent d'abaratir encara més els costos laborals i, lluny de solucionar el conflicte, va avivar la indignació dins de la plantilla.

No és la primera vegada que el comportament del monarca amb els seus jardiners és motiu de controvèrsia. En la biografia Rebel Prince ja es narraven escenes dignes d'un règim feudal: empleats obligats a arrencar males herbes tombats al terra d'un remolc, rondes nocturnes amb llanternes per caçar llimacs i prohibicions estrictes de pesticides, malgrat les dimensions impossibles del terreny.