La història sembla repetir-se i amb més força que mai. Mentre el príncep Harry va viatjar en solitari a Anglaterra per visitar la tomba dels seus avis, Isabel II i Felip d'Edimburg, i participar en un acte públic durant el lliurament dels premis WellChild, la premsa britànica va decidir recuperar al seu blanc favorit: Meghan Markle. Sense trepitjar terra anglès ni pronunciar cap paraula sobre el país, la duquessa de Sussex va tornar a ser la protagonista indiscutible dels titulars més cruels, com si la seva mera existència fos suficient per desencadenar el vendaval mediàtic.
Els tabloides no van tenir pietat. El Daily Mail, mestre de l'escàndol, va arribar a publicar dotze articles en tot just uns dies dedicats a atacar Meghan. Mentrestant, Harry amb prou feines va protagonitzar la meitat d'aquestes portades. El missatge era clar: al Regne Unit, l'exactriu continua sent el brivall perfecte. El més cridaner és que, segons analistes mediàtics, el volum de crítiques cap a la duquessa supera fins i tot la cobertura dedicada al mateix aniversari de la mort de la reina Isabel II.
La maquinària mediàtica contra Meghan Markle no descansa
La llista d'acusacions voreja el surrealista. Des d'insinuar que Meghan no va ser benvinguda al llit de mort de la Reina, fins a reviure suposades enveges cap a Kate Middleton, els tabloides semblen entossudits a construir un expedient etern contra ella. El més cridaner és que aquests retrets no es basen en fets recents, sinó en episodis reciclats, alguns de tan antics com la seva participació en la revista Vogue el 2019. The Mirror, encara que més mesurat després de les seves derrotes judicials davant Harry, tampoc no va poder resistir-se. Mitja dotzena de titulars carregats de verí van confirmar l'evident: per a bona part de la premsa, Meghan és un recordatori incòmode dels temps en què els Sussex van desafiar l'establishment real i mediàtic.
Harry vol tornar, però Meghan no oblida l'assetjament
El que més inquieta en el panorama actual és la revelació del Sunday Times: Harry encara somia tornar algun dia amb Meghan i els seus fills al Regne Unit. Segons un amic proper, el príncep desitja que els seus petits coneguin les seves arrels i tinguin contacte amb la Família Reial. Una intenció que, tanmateix, xoca frontalment amb l'historial de sofriment de la seva esposa. No s'ha d'oblidar que Meghan ha parlat públicament del preu que va pagar per la persecució mediàtica. Des de pensaments foscos fins al sentiment de ser una de les persones més assetjades del planeta, el seu relat continua sent una ferida oberta. Cada nou titular verinós confirma que la premsa britànica mai no li perdonarà haver desafiat les regles del joc.
La tempesta contra Meghan no és un fenomen recent. Des de novembre de 2016, quan el Mail va publicar aquell polèmic titular que vinculava els seus orígens amb Compton, un barri conflictiu de Los Angeles, l'ombra del racisme va quedar marcada per sempre en la narrativa mediàtica. No importava que fos actriu d'èxit a Suits o que tingués un projecte propi com a influencer: el rellevant per als tabloides era associar-la amb estigmes de delinqüència i marginalitat. Aquest assetjament recorda inevitablement la tragèdia de Lady Di, víctima d'una persecució que va acabar en tragèdia. Harry, que mai no ha superat aquesta pèrdua, ha convertit la protecció de la seva família en una obsessió. La premsa, en canvi, sembla haver après poc d'aquell capítol fosc i ha trobat a Meghan la "diana" perfecta per als seus titulars incendiaris.