En els últims anys, Harry va passar de ser una de les figures més visibles de la reialesa britànica a una altra identitat, més conforme a la d'una celebritat. La seva decisió de renunciar a les funcions oficials de la Corona va marcar un abans i un després en la vida de la família reial i en la relació entre el tron i l'opinió pública. Isabel II, que l'havia vist créixer davant del món, va rebre amb tristesa i una barreja de sorpresa aquesta decisió que obria la porta a una realitat diferent. A les cases de la Gran Bretanya, la notícia va provocar una commoció que va travessar també altres continents. I avui, el que va fer després d'aquesta decisió continua sent qüestionat.
La sortida no va ser un simple canvi d'agenda. Va implicar entrevistes, documentals i una presència mediàtica que, per a molts, havia arribat a saturar. Harry va deixar de dependre de la seguretat i de l'aparell de representació que li proporcionava la reialesa per emprendre un camí orientat a construir una identitat pròpia. Per a Isabel II, la renúncia del seu net va representar una fractura en una dinàmica que va ser dissenyada per perdurar a través de les generacions.
Així mateix, es va demostrar, segons les cròniques i testimonis citats per la premsa, un desencant profund davant de les conseqüències. El cert és que una part de la història familiar estava sent explicada des de fora, amb menys filtres. Amb el pas dels mesos i els anys, les aparicions de Meghan Markle i el príncep davant de càmeres i micròfons van alimentar un debat públic intens. Sobre això ha volgut fer referència algú molt proper a l'entorn de la reina.
Extreballadora d'Isabel II se sincera sobre Harry
Va emergir un capítol particularment contundent. Tot va passar en un documental estrenat a Channel 5 del Regne Unit, Prince Harry: My Terrible Year. La llavors secretària de premsa de la finada monarca, Ailsa Anderson, va oferir una lectura dura sobre la trajectòria del duc de Sussex. En paraules que, per a molts, van ressonar: "deixa de ser la víctima i comença a ser l'heroi de la història, comença a escriure el teu propi guió". Amb aquesta sentència, l'exfuncionària va assenyalar que el públic havia començat a cansar-se de la percepció que el món girava entorn de les suposades adversitats que el príncep atribueix a les seves vivències a la Casa Reial.
A més, Anderson va afegir una altra valoració. Deia que el caràcter del royal resulta excessivament impulsiu i que aquest estat es deixa veure en les entrevistes on ha descrit l'estat de la seva relació amb la família. La conversa sobre reconciliació roman oberta. Encara que ell va expressar el seu desig de restablir ponts amb el seu pare i germà, el tancament sembla no haver arribat.
Fonts properes insisteixen que les postures poden canviar, que la porta segueix entreoberta per a un acostament. Només que les condicions i el moment no sempre s'alineen amb les expectatives de totes les parts. El cas de Harry reflecteix un xoc: el d'una monarquia que opera com a institució i el d'una generació que pregunta per límits. En tot cas, les paraules de qui va treballar de prop amb Isabel II deixen una impressió contundent. La responsabilitat d'escriure una història pròpia no ha de ser una excusa per convertir la trajectòria personal en un monòleg de queixa constant.