La història torna a fer un gir inesperat entorn de Lady Di, la dona que, malgrat el seu tràgic destí, continua captivant al món sencer amb cada detall de la seva vida. En aquesta ocasió, el que ha sortit a la llum no és una carta inèdita ni una confessió oculta, sinó una càpsula del temps enterrada el 1991 a l'Hospital Great Ormond Street (GOSH). La troballa ha generat una onada de nostàlgia, sorpreses i emocions que pocs podien anticipar. El que semblava un gest simbòlic va acabar convertint-se en un veritable viatge al passat. En aquella cerimònia, Diana de Gal·les es va unir a un grup de nens per deixar sota terra objectes representatius de l'època. Ara, més de tres dècades després, el cofre secret ha estat obert, i el que amagava ha deixat tots amb la boca oberta.
Càpsula del temps de Lady Di: un tresor ocult durant més de 30 anys
Els treballadors de l'hospital, al mig de les obres per a la construcció del nou Centre de Càncer Infantil, es van veure obligats a recuperar la càpsula que estava destinada a romandre enterrada durant segles. Dins del contenidor, la màgia dels anys noranta es va manifestar en tota la seva essència: un CD de Kylie Minogue, una calculadora solar, un televisor de butxaca, una col·lecció de monedes britàniques i fins i tot un holograma de floc de neu que semblava tret d'una pel·lícula futurista.
Tanmateix, el detall que més va estremir va ser la fotografia de Lady Di, acuradament seleccionada per quedar com a símbol etern del seu vincle amb l'hospital. Aquest retrat, encara que afectat per la humitat, conservava la mirada que va conquerir a milions. Juntament amb ell, es van trobar llavors d'arbres dins d'una ampolla, un passaport europeu i un full de paper reciclatge, recordant la consciència ecològica que ja començava a gestar-se en aquella dècada.
Diana de Gal·les i el seu llegat a l'Hospital Great Ormond Street
Aquesta troballa no és només un viatge en el temps, sinó també un recordatori del paper fonamental que va jugar Diana com a presidenta de l'Hospital Great Ormond Street des de 1989. La princesa no era una figura decorativa: visitava constantment les instal·lacions, compartia amb els pacients i es comprometia amb causes que aleshores amb prou feines començaven a visibilitzar-se. La inauguració de l'edifici Variety Club el 1994 va ser una de les seves aparicions més memorables, però el gest de la càpsula revela una faceta més íntima i humana.
El més sorprenent és que aquest acte tenia un antecedent històric. El 1872, la llavors princesa Alexandra, esposa d'Eduard VII, va realitzar un gest similar enterrant una càpsula que, a diferència de la de Diana, mai no va poder ser recuperada. Amb aquest paral·lelisme, la càpsula de 1991 s'ha convertit en un testimoni tangible del llegat de la reialesa britànica a l'hospital infantil més emblemàtic de Londres.
Però aquest episodi no es limita a la nostàlgia. Coincidint amb l'obertura de la càpsula, l'hospital va llançar la campanya de recaptació de fons més gran de la seva història, amb la meta de reunir 300 milions de lliures per aixecar el nou Centre de Càncer Infantil. Un projecte que busca oferir tractaments menys agressius i un entorn més humà per als petits pacients, justament en línia amb el que Lady Di hauria desitjat.