La relació entre els fills de Lady Di, Guillem i Harry, ha estat objecte d'atenció i especulació durant anys, especialment per la notable distància que els separa en l'actualitat i els problemes que semblen haver marcat el seu vincle en els últims temps. Des de petits, els dos van mostrar signes d'una rivalitat que, amb el temps, es va anar convertint en una bretxa difícil de tancar.
Segons el periodista britànic Robert Jobson, les discussions entre els joves prínceps semblaven predir el que passaria en la seva vida adulta: una ruptura definitiva. Jobson relata dades que va conèixer per Lady Di i que es van produir en la infantesa de Guillem i Harry. Un dels fets és que feien broma sobre qui seria el millor en el rol de rei, encara que des del principi estava clar qui era l'hereu al tron. Tanmateix, aquestes converses infantils reflectien una competència que, amb els anys, es va intensificar i es va convertir en un conflicte obert.
D'altra banda, Jeremy Paxman, experiodista i presentador britànic, va revelar en una entrevista que la mare d'ambdós li va confiar que en certs moments el seu fill gran se sentia insegur i arribava a dir que no volia ser rei. Harry, en resposta, li hauria dit: "si no vols el títol, puc ser jo qui el porti", mostrant el seu desig d'assumir aquest paper i la seva ambició per la corona.
A més, Jobson assenyala que la que va ser princesa de Gal·les creia que l'actual marit de Meghan Markle seria més adequat per portar la corona en el futur, ja que percebia en ell qualitats com la motivació i la capacitat de liderar i ajudar-ne d'altres. En privat, Diana es referia a Harry com el "Gran Rei Harry", un senyal de la seva confiança en les seves potencials qualitats de lideratge.
El que Lady Di no va poder evitar en el creixement de Guillem i Harry
No tot el conflicte entre els germans i les complicacions amb la institució monàrquica es deuen únicament a aquestes rivalitats infantils. Ingrid Seward, especialista en monarquia britànica, va explicar en una entrevista amb el Daily Mail que el comportament erràtic del duc de Sussex s'atribueix en part a la permissivitat excessiva de Carles III. L'estratègia del rei, en un intent per compensar que el seu fill menor no seria l'hereu directe, va ser deixar que fes el que va voler, la qual cosa va resultar ser perjudicial per a la seva maduresa i la seva relació amb la família.
Malgrat que l'aristòcrata es veu a si mateix com una víctima de les circumstàncies, Seward afirma que en realitat la seva ira està dirigida principalment cap a Guillermo i que mai no va saber gestionar aquesta frustració de manera saludable. La dinàmica entre els germans, marcada per expectatives, competències i decisions personals, sembla haver estat anticipada per Diana de Gal·les, qui en la seva intuïció i amor pels seus fills ja entreveia els camins que prendrien en el futur.
Lady Di no es va poder continuar cuidant de Guillem i Harry, per la qual cosa sempre quedarà el dubte de si, en cas d'haver seguit amb vida, hauria estat un canvi significatiu al llaç afectiu dels seus descendents.