Joan Carles té previst tornar a Galícia la pròxima setmana. El calendari de regates li brinda una nova oportunitat per continuar amb la seva gira d'exhibició internacional, ampliant a 11 el nombre de visites que ha fet a Espanya des que fugís a Abu Dhabi pels seus tripijocs econòmics. Tot està preparat a casa de l'armador Pedro Campos, el seu amfitrió a Sanxenxo. Una casa que es queda petita per allotjar els Borbons, perquè Elena s'apunta a la festa i això deixa fora de combat l'altra filla, Cristina. L'objectiu és compensar la darrera excursió a Pontevedra, en la que un refredat va capgirar els seus plans. Tanmateix, sembla que la seva arribada no serà feliç. Més aviat, el dol flotarà sobre l'ambient.
Avui s'ha sabut de la mort del general Manuel Barrós, víctima d'ELA, amb 70 anys. Un militar de Tomiño, a 100 quilòmetres de Sanxenxo, a qui li unia una relació professional i personal fonamentada en dècades de servei. Va ser el seu protector com a Cap de Seguretat de Zarzuela, des de 1999 a 2013. Saltava del vaixell per ascendir a general de l'Exèrcit de Terra un any abans que el Borbó decidís abdicar, assetjat per la imputació de Cristina al cas Nóos, l'escàndol de Botswana i l'amant Corinna, i un estat cognitiu i físic cada cop més deteriorat, com aquell discurs erràtic a la Pasqua Militar. Una maniobra curiosa, vista amb perspectiva. Un premi i una assegurança de vida alhora. Barrós desapareixia del mapa entre agraïments de l'aleshores monarca, i començava una etapa en la qual la malaltia ha marcat la seva existència i final.
Joan Carles, consternant a Abu Dhabi o Ginebra, no s'ha acomiadat del seu col·laborador. El seu parador canviant i llunyà l'ha allunyat de moltes amistats. Per voluntat pròpia, que quedi clar. El clam monàrquic, constitucionalista però sobretot joancarlista de "no ha fet res dolent, pot i ha de tornar quan vulgui" fa figa. Perquè si no ha tornat és per pasta, per interessos, per la fortuna obscena que vol deixar en herència i que té amagada lluny de la Hisenda espanyola. Ha triat els diners, no pas la humanitat. I ara és massa tard. Té la seva ironia que l'emèrit, tan preocupat per com serà la seva mort i sobretot, quins honors li rendiran a Espanya, acabi enterrant tothom des de la distància. Barrós, per exemple, és més de 20 anys menor.
La que sí que tenia relació real amb en Manuel era la reina Sofia, qui a través de la seva fundació va voler finançar un projecte d'investigació sobre l'ELA amb el nom del difunt. Un gest per honrar la figura d'aquell que va vetllar per la seguretat de la família durant tant de temps, i que va convertir-se en realitat el passat mes de desembre, quan es va presentar el projecte. Barrós i la royal es van fotografiar junts a l'auditori, demostrant-se estima mútua. Joan Carles, com sempre, no hi era. Ni se l'espera.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!