No són bons temps per a la infanta Elena. El seu entorn familiar, convuls per naturalesa, està més esvalotat que mai. Hi ha mala maror amb la sang de la seva sang: especialment amb Victoria Federica, a la que dona per perduda després que hagi abandonat els estudis universitaris per dedicar-se exclusivament al món de les xarxes, al postureig, a la festa i a la moda. L'Elena i en Jaime Marichalar tenen dos fracassos per fills: si més no, fracassos escolars. I si les criatures no estudiessin, com passa amb d'altres membres de l'univers borbònic, però fossin pencaires o discretes, la pel·lícula seria diferent. I no, no és així. De fet, l'Elena rep trucades del seu germà rei per retreure-li el comportament dels seus descendents.
La infanta i la Vic, segons s'ha explicat amb molt de detall durant les darreres setmanes, no se'n parlen. L'Elena està molt decebuda i emprenyada. La Victoria, mentrestant, fa com qui sent ploure. Fins i tot gosa enviar-li missatges subtils a través de la seva vestimenta. Per exemple, lluint dessuadores d'estil universitari als pocs dies d'esbombar-se que ha plegat de la facultat i que sa mare s'enfili per les parets. Que no vols caldo, mama? Doncs dues tasses. La provocació està servida. La filla de Joan Carles té pocs motius per somriure. De fet només ho fa quan practica la seva afició favorita. Una que també li recordarà la filla, tot i que aquesta també l'ha abandonada: l'hípica.
L'Elena i Victoria Federica ja no comparteixen ni l'afició pels cavalls i la competició
Temps era temps que Victoria Federica volia seguir l'estela de la seva mare en aquest esport, el de l'equitació. Li van regalar una euga, la Dibelunga, que va quedar esquitxada per un altre dels costums familiars dels Borbons: la sospita de la corrupció. Anticorrupció va investigar com es va pagar l'animal enmig de l'escàndol de les targetes black, els paradisos fiscals i els testaferros de l'avi fugit. Amb la Dibelunga, la Vic va guanyar alguna competició, cosa que omplia d'orgull a la genet Elena. Però la filla també ha acabat passant d'aquesta pràctica, i només s'acosta a cavalls per fer-se fotos a Instagram i exclusives de revista. Ni una alegria, tu. La mare segueix muntant a cavall sola, sense la família. Aquest cap de setmana ha tornat a fer-ho en una competició. I malgrat que de tant en tant somreia a cavall, amb els peus a terra el gest era un altre.
Males cares de la infanta Elena enmig de la baralla amb la seva filla
Males cares. Diran que no és cap novetat veure a la infanta amb rictus de pomes agres, ni tan sols mentre munta a cavall. Fa algunes setmanes va protagonitzar un episodi molt lleig però molt ajustat a la seva imatge pública, barallant-se amb una periodista a crits, exigint que la tractessin de "Doña", etcètera. No, l'Elena no serà mai l'emblema publicitari dels osos amorosos ni del Mimosín. Ella és més dura, més esquerpa, més agra. I preocupada i emprenyada, doncs no té manera de dissimular-ho. Les instantànies del cap de setmana parlen per si mateixes. L'alegria de la huerta no ho serà pas mai de la vida. I amb determinats estilismes, encara menys. La mala llet llueix molt més.
Diuen que el gos és el millor amic dels humans i que endolceixen el caràcter. Amb l'Elena, però, la cosa és diferent: és la dona que xiuxiuejava als cavalls per espolsar-se els dimonis interns.