Qui és la infanta Elena. Aquesta és una pregunta que Espanya es formula des de fa 58 anys, els que té la germana del rei. Havia de ser la reina d'Espanya com a filla gran i primogènita de l'anterior cap de l'Estat, però el temor de Joan Carles en veure la incapacitat psicològica ("les condicions intel·lectuals") de la seva primera filla va fer-lo convèncer els pares de la Constitució que imposessin Felip per sobre d'ella tot i que no li tocava per la igualtat entre sexes. L'any 1978 quan es redacta el text ja se sabia que Elena era justeta i Felip no tant. Miquel Roca ho sap ja que és l'únic pare de la Constitució que queda viu amb Herrero de Miñón. S'endurà el secret a la tomba però ho ha explicat el de sempre, Jaime Peñafiel. Elena té aquest pecat original: havia de regnar en democràcia després del seu pare, ja que està prohibit discriminar algú per raons de sexe, però va quedar assenyalada per ser dona i incapaç: abans el mascle petit que ella.
En el pecat porta la penitència. Va fer com la seva mare, la reina Sofia: acceptar la vergonya pública a canvi de mantenir l'estatus. Elena va néixer trista, va créixer amargada, en l'edat adulta es va mal casar i es va divorciar d'un senyor a qui la premsa va atribuir consum de cocaïna i ara deambula per Madrid sense ofici ni benefici. L'últim incident, escridassant una periodista a qui va exigir el tractament de "Doiña Elena" va arruïnar definitivament la seva imatge i ara un periodista català, Jorge Javier Vázquez, escriu a Lecturas un article demolidor: la veritable cara de la infanta. La no catalana, la gran, la justeta. Elena.
"Cuando Elena tenía algo de curro paseaba su semblante bobalicón por esas fiestas rancias en las que disfrutaba porque había mucho cortesano que la saludaba con reverencias y tonterías por estilo. La prensa destacaba siempre que era la más borbona de los hijos del emérito, es decir, que era campechana y divertida. Pero no. Lo era cuando había un flash delante. Cuando las luces se apagaban, la infanta se convertía en un ser maleducado, respondón, antipático y profundamente clasista. Una joya. Sus cabreos son antológicos. Se le dio mal una competición equina, entró en brote contra la prensa, algún compañero la llamó infanta y ella, con todo su papo real, pronunció con desprecio: “Doña Elena”. Cuenta la leyenda que la reportera, tras escuchar el consejo, no pudo evitar pronunciar una frase: “Mi coño con melena”. Boba, clasista, antipática, maleducada... Implacable. Una altra Borbó al forat. No se'n salva ni un.
Joan Carles dubtava de les 'condicions intel·lectuals' d'Elena per regnar
Peñafiel furgava el dit a la nafra de l'article més anticonstitucional de la Constitució: el que discrimina la dona a la successió al tron. Escrivia Peñafiel a El Mundo: "Juan Carlos decidió borbonear presionando a los padres de la Constitución para que mantuvieran la preferencia del varón sobre la mujer". La raó? "Se iba a introducir un cisma tremendo en la Familia Real porque tanto Don Juan como Juan Carlos habían tenido hermanas más mayores que ellos". Aquesta va ser l'excusa que va escampar Zarzuela però la raó era una altra.
Elena amb 53 banderes d'Espanya a sobre GTRES
Peñafiel descriu un tabú de la Casa Reial: les poques aptituds de la primogènita infanta Elena: "Los motivos del Monarca eran otros muy diferentes. Dudaba de la estabilidad emocional de su primogénita, la Infanta Elena, a quien no consideraba en condiciones, digamos intelectuales, para ser la heredera. ¡Tenía todos los derechos!". Vist el que s'ha vist, Felip ha acabat fent bona Elena.