Durant anys, la Casa Reial espanyola ha perfeccionat l'art de la discreció, teixint un escut gairebé impenetrable entorn dels seus membres més polèmics. Tanmateix, hi ha veritats tan pesades que ni el protocol ni el silenci no aconsegueixen contenir. I una d'elles és la dependència a l'alcohol del rei Joan Carles I, un problema crònic que va ser silenciat durant dècades... fins ara. Recordem que, el 2012, el famós i polèmic viatge a Botswana que va escandalitzar al país no només va deixar malferit el maluc del monarca: també va exposar un capítol molt més fosc, on el rei, en estat d'embriaguesa, hauria tingut una caiguda després d'una nit d'excessos.
En aquest safari que va acabar sent un escàndol internacional, es trobava també Corinna Larsen, la llavors amant del rei, que va revelar anys més tard que la caiguda no va ser un simple accident, sinó el resultat d'una borratxera tan monumental que el rei emèrit no podia mantenir-se dempeus. Aquella nit, l'alcohol va córrer com l'aigua, i Joan Carles, aliè a les conseqüències, va acabar desplomant-se de camí al seu allotjament. La fractura de maluc va ser només la conseqüència física més visible d'una decadència moral que molts van intentar ocultar.
Infanta Cristina: entre el silenci institucional i el dolor familiar
El que pocs saben és que la infanta Cristina, lluny de quedar al marge d'aquesta història, hauria estat una de les grans perjudicades. Coneguda per la seva discreció i el seu afany per protegir la imatge de la Corona, Cristina hauria suportat amb estoïcisme la convivència amb un pare l'addicció del qual impactava en el seu entorn familiar. Si bé la seva germana Elena va ser l'encarregada de maniobrar a nivell institucional per encobrir els fets, Cristina hauria estat testimoni d'episodis personals molt més punyents.
Les conseqüències de viure sota l'ombra d'un home que, en privat, es mostrava descontrolat i erràtic per efecte de l'alcohol, van ser devastadores. La salut emocional de Cristina, ja tocada per l'escàndol Nóos, s'hauria vist encara més debilitada per la pressió de guardar un secret tan incòmode. Persones properes a Zarzuela asseguren que va ser ella que va insistir a buscar suport mèdic per al seu pare, una petició que no va ser ben rebuda en el seu moment.
El preu d'ocultar una addicció: el final del mite del rei planer
La caiguda a Botswana va ser el punt d'inflexió. Mentre la Casa Reial ordia una estratègia per presentar l'accident com un incident fortuït, va ser Corinna qui va gestionar l'evacuació d'urgència al seu jet privat. Durant el vol, el rei, en un estat crític, hauria continuat bevent malgrat les advertències mèdiques. Va ser en aquest context on va pronunciar la ja famosa frase: "Soc el rei d'Espanya i faig el que em dona la gana", una sentència que retrata el grau de desconnexió de Joan Carles amb la realitat i amb les seves responsabilitats.
A partir de llavors, la pressió interna i externa va portar a una intervenció metgessa severa, mentre la infanta Cristina carregava en silenci amb el deteriorament familiar. El consum d'alcohol va quedar estrictament prohibit per a l'emèrit. Fins i tot el vi als menjars va ser eliminat per complet, i el tabac també va ser vetat. Avui, Joan Carles I viu restringit pel seu delicat estat de salut, una conseqüència tardana d'anys de desenfrenament que ja no pot continuar negant-se.