Durant anys, la imatge pública de Felip VI ha estat la d'un monarca seriós, mesurat i preparat per exercir el seu paper com a cap de l'Estat. Tanmateix, una reveladora biografia firmada pel periodista José Apezarena ha fet esclatar les costures del protocol i ha tret a la llum un costat completament desconegut —i inesperat— de l'actual rei d'Espanya: la seva passió pel ball i el teatre. Segons detalla el llibre Els homes de Felip VI, el llavors príncep d'Astúries no només adorava pujar-se als escenaris de la seva escola, sinó que també s'enfundava en malles ajustades i es maquillava per interpretar peces de ballet, dansa clàssica i fins i tot claqué als passadissos de la Zarzuela.
Però aquesta sensibilitat artística no va ser rebuda amb aplaudiments dins del Palau. Al contrari: el seu propi pare, el rei emèrit Joan Carles I, va arribar a burlar-se cruelment del seu fill per la seva indumentària i aficions. Fonts properes asseguren que el monarca es referia al jove Felip com "el ballarí" amb un to sarcàstic que feria més del que el protocol permetia admetre. Aquella constant ironia, carregada de connotacions despectives, va fer impacte en el jove hereu, deixant una marca indeleble en la seva confiança i en la seva percepció de si mateix.
Felip VI, el príncep ballarí que no encaixava al motllo borbònic
Mentre Joan Carles valorava la masculinitat tradicional i els esports d'elit, el seu fill semblava caminar per un altre camí: interpretava obres teatrals en l'escola, gaudia de l'art escènic i no temia mostrar el seu talent. Als onze anys, es va ficar a la pell del comanador de Peribáñez i el comanador d'Ocaña, utilitzant-ne com a bastó un que havia pres del despatx del seu propi pare. Sense saber-ho, aquella actuació va ser una de les primeres mostres de la capacitat comunicativa que més tard desenvoluparia com a rei.
El sobrenom de "el príncep ballarí" no era una exageració. Felip VI tenia una tècnica depurada en claqué, talent que —segons apunta Apezarena- va heretar de la seva mare, la reina Sofia. A diferència de l'emèrit, Sofia no només donava suport a les inclinacions artístiques del seu fill, sinó que se sentia orgullosa d'elles. Lluny de burles, compartia amb ell l'amor pel ritme i el moviment. De fet, era habitual que la reina visités els campaments on Felip s'entrenava a la muntanya, una altra de les seves grans passions.
Una relació trencada: entre l'admiració materna i la fredor paterna
No sorprèn llavors que la relació entre Felip VI i la seva mare hagi estat sempre més sòlida i afectiva que la que manté amb el seu pare. Les ferides emocionals provocades per les insolències de Joan Carles I i els escàndols d'infidelitat que van sacsejar a la Corona, només van afegir sal a una ferida ja oberta. Encara que l'emèrit ha intentat mantenir certa cordialitat, el cert és que avui dia pare i fill amb prou feines mantenen contacte més enllà de l'estrictament necessari.
Avui, l'actual monarca és un home que va aprendre a parlar en públic amb la mateixa seguretat amb la que un dia va ballar sobre les taules. Però darrere del rostre seriós del rei, hi ha un nen que una vegada es va sentir ridiculitzat per estimar l'art, un fill que va canviar les malles per l'uniforme de gala, sense oblidar mai l'eco de les rialles que s'escoltaven des del despatx real.