No han passat ni 24 hores des que Joan Carles I ha passat a millor vida monàrquica. Ara continuarà fent allò que ja feia els darrers anys, però encara de manera més descarada. L'emèrit ja no té cap obligació i des d'aquest diumenge ja no capitanejarà cap acte institucional. Fi de festa a Aranjuez als toros i a seguir vivint del cuento sense cap obligació.

joan carles toros gtres

GTRES

Aprofitant l'ocasió, el diari El País ha escrit un text explicant la vida i miracles del Borbó, les seves llums i les seves ombres, aquestes, maquillades i blanquejades com si parlessin d'un personatge novel·lesc de Jules Verne vivint aventures. Un article que ha generat un allau massiu de rebuig per part de la xarxa. "Le apodaron Juan Carlos el Breve. Pero, contra todo pronóstico, consiguió consolidarse. Paró un golpe de Estado. Su figura se engrandeció. Y años más tarde, con la aburrida normalidad, llegaron los deslices". Així comença el panegíric. La tria de la paraula "deslices" ja és tota una declaració d'intencions. Potser un text escrit per compensar el que ha dit Ramoncín.

joan carles corrida adeu efe

Efe

Situa JC com una mena de pobre niño rico que va caure en desgràcia quan va caure a Bostwuana i es va trencar els malucs. Escenifica un rei deprimit que els darrers anys que l'han anat aparcant els ha passat pitjor que quan va arribar al poder de la mà del franquisme. I parla d'un amic que se'l va trobar "solo, en una habitación interior muy pequeña, tumbado boca arriba en una camilla, dolorido de la cadera, con el mando a distancia de la televisión en la mano, cambiando de canal. Sin mucho más que hacer. Sin nadie al lado. Recuerda la pena que sintió al ver al en otro tiempo popular e indiscutido Juan Carlos I, así, perdido en su propio palacio, zapeando, atendiendo las escasas llamadas de teléfono que recibía". Pobret rei.

joan carles tirita gtres

GTRES

El text és un repàs de Joan Carles, amb curiositats com quan expliquen a què s'hagués dedicat si no hagués hagut de passar-se la vida navegant a Mallorca o rebent les orejas y el rabo que li brindaven els orgullosos toreros a les places. Segons el mitjà, una persona que va treballar amb JC els darrers anys diu d'ell que "le gusta la vida". No només això. Li agrada la vida "y hacer cosas. Arreglar motores. No puede estarse quieto. No es un intelectual, no. Eso lo sabe todo el mundo. Pero estaba suscrito a revistas científicas, le gustan las cosas del espacio". I revela què hagués estat el rei si no hagués estat rei: "Habría sido ingeniero, de los de tocar cables”. Però, oh, quina pena, "No hubo oportunidad. Desde niño le convencieron —se convenció— de que era un tipo —privilegiado o no, según se mire— con un destino. Porque uno tiene un destino, pero también carga con él". No sabem si parlen de Joan Carles o d'Spiderman, quan el seu tiet li diu allò de que "un gran poder comporta una gran responsabilitat".

joan carles mà GTRES

GTRES

La xarxa -els que han pogut arribar fins al final de l'elogi d'El País-, no ha tingut pietat:

Joan Carles ja no té ocupacions. Que no es preocupi. Sempre pot anar llegint aquest text per convèncer-se a si mateix d'haver fet una bona feina.