Els espectadors catalans estem encantats que aquesta temporada veiem presentant l'Està passant la gran Núria Marín, que a més del seu vessant a TV3, segueix informant-nos i fent-nos pixar de riure amb el seu Royal Salseo a xarxes sobre els Borbons i companyia i els seus affaires sentimentals. El públic espanyol la recorda bé de quan va presentar el Cazamariposas i en diferents ocasions, el Sálvame, substituint Jorge Javier Vázquez quan calia. I tot el que ha fet la Núria, ho ha fet molt i molt bé. Telegènica, divertida, ocurrent, talentosa, la càmera l'estima. I els espectadors també. Ara, com dèiem, els que la gaudim són els espectadors catalans, i ella, encantada de la vida.
En una entrevista per a la revista Semana, a la presentadora lleidatana li pregunten si ara que triomfa a l'Està passant, "¿Te sientes profeta en tu tierra?", i ella no pot estar més feliç de la confiança que li han donat a Televisió de Catalunya i de com li estan anant les coses: "yo siempre había querido trabajar en TV3, en catalán". I no només per la qualitat dels programes i la professionalitat que allà hi troba, sinó per qüestions sentimentals: "me hace ilusión hacer tele en catalán porque es la lengua que se usa en mi casa, la que hablo con mi familia y en la que soy más yo. Mi catalán es muy de pueblo y me divierte mucho que la gente lo escuche. Encima el ‘Està Passant’ es un programa con una trayectoria de ocho años ya en el que yo ya había colaborado y ahora presentarlo es un regalo, estoy muy feliz".
Ara la vida professional i personal de Marín la somriu, però evidentment, hi ha hagut de tot després de tant de temps dedicat a la televisió. programes que han anat com un tro i programes que han fet figa. Un dels darrers projectes en els quals va col·laborar a nivell nacional va ser a La familia de la tele: "fue una experiencia tan corta que es complicado. Fue extraño, porque todo era atropellado, había tantísimo ruido, tanto foco sobre el programa que todo era muy difícil".
I encara més difícil el que va haver de viure quan va patir el seu pitjor moment en televisió. Un moment del qual no en vol parlar massa ni donar massa detalls, perquè encara li fa mal: "Es que de mi peor momento en televisión no voy a hablar públicamente porque no quiero darle bombo". Això sí, no s'ha mossegat la llengua a l'hora d'avisar que "quizás algún día lo hablaré y petará todo". I recorda en aquest punt l'etapa final de 'La fábrica de la tele' a Telecinco, que va ser "horrible". I no oblida què va viure i el comportament que van tenir algunes persones i ex companys: "Fue muy dura a nivel mental porque te encontrabas con cualquier persona y todo el mundo te preguntaba. Y luego había algunos compañeros de Telecinco que te los encontrabas por los pasillos y ya se estaban repartiendo la herencia antes de nuestra muerte. Hay gente a la que hoy en día me va a costar mucho volver a mirar a la cara".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!