Carolina de Mònaco sempre ha estat símbol d'estil, amb un port aristocràtic i un gust impecable que evoca l'elegància de la seva família. Igual com la seva mare, Grace Kelly, projecta una presència sòbria i refinada, un look que fusiona sofisticació i distinció. Si bé la seva influència va més enllà de la moda, la seva fermesa i el seu saber estar l'han posicionat entre les figures més ben vestides de la reialesa, destacant per sobre fins i tot d'algunes contemporànies.
Des de jove, Carolina de Mònaco ha estat perseguida pels mitjans i aquests han estat molt atents a la seva evolució. Amb el temps, es va tornar més evident que tenia totes les eines per convertir-se en una veritable representant de la moda. En diverses ocasions, la seva presència ha estat citada com superior a la de la seva cunyada, Charlene de Mònaco. El seu estil es caracteritza per la barreja de peces clàssiques i elegants d'alta costura. Les seves eleccions solen combinar tendència, qualitat i un sentit de l'ocasió que la converteix en un referent de port i bon gust. Per entendre el gir cap a l'alopècia, és imprescindible recordar el tràgic inici dels anys 90 i com és que aquests esdeveniments van reforçar un fet en un altre àmbit completament diferent. Continua llegint per conèixer els detalls.
Carolina de Mònaco va estar calba, però amb estil
El marit de Carolina, Stefano Casiraghi, va morir en un accident, deixant la royal vídua i amb tres fills petits: Andrea, Carlota i Pierre. Aquest moment dolorós la va portar a retirar-se temporalment de les activitats públiques per travessar el seu dol en un lloc on pogués protegir la seva intimitat de la mirada dels mitjans. La premsa eventual va captar els seus moviments: una foto publicada per la revista Oggi la va mostrar sense cabells. Aquesta imatge va fer la volta al món i es va interpretar en aquell moment a conseqüència de l'enorme estrès sofert.
Encara que mai no es va confirmar amb certesa la causa de la caiguda dels cabells, l'època va portar que s'atribuís l'episodi a la seva pèrdua. Segons el relat, la germana d'Albert II hauria pres la decisió de rapar-se per complet la cabellera, una elecció que va donar pas a una nova etapa de la seva imatge pública. A la seva tornada al Principat, va reprendre els seus compromisos i ho va fer amb una estètica més estilitzada i conscient del seu impacte visual.
L'absència temporal de cabellera no només no li va restar protagonisme, sinó que la va impulsar a explorar noves formes d'expressió. A la seva tornada, va potenciar l'ús de barrets, mastegades i tocats, recuperant i reconfigurant accessoris que havien deixat de ser el més actual. Les seves combinacions, audaces i alhora distingides, amb joieria i maquillatge que realçava el seu rostre, van ser una novetat refrescant. Carolina de Mònaco va tornar a obrir-se a l'amor quan va iniciar una relació amb Ernest de Hannover el 1996. Es van casar el 1999; tanmateix, amb el pas dels anys mantenen vides separades. És la idea d'una relació que, si bé ja no és la d'antany, continua formant part de la narrativa de la reialesa i la faràndula.