La justícia sueca ha anunciat avui que arxiva la causa per delicte sexual contra Julian Assange, el fundador de Wikileaks. Assange s'ha passat cinc anys refugiat a l'ambaixada a Londres de l'Equador, país que li havia concedit asil polític. Es creu que en les pròximes hores Assange podria sortir del seu confinament, que estava afectant greument la seva salut. Malgrat tot, podria ser detingut per la policia britànica per no haver-se presentat davant dels tribunals britànics quan li van requerir de fe
Des del balcó de l'ambaixada equatoriana a Londres, Assange s'ha dirigit als mitjans de comunicació i ha declarat que tot i la "victòria" aconseguida "encara falta molt per fer i la guerra acaba de començar".
La complicada història d'Assange
Assange estava reclamat per la justícia sueca per un delicte sexual. Ell assegura que era un muntatge. El govern d'Equador li va donar asil polític, no pel cas suec, sinó perquè considerava que si era enviat a Suècia, d'allà se'l podria enviar als Estats Units, on correria el risc de ser sotmès a un judici injust (podria ser jutjat per espionatge per un tribunal militar que podria arribar a demanar 35 anys de presó). El govern britànic es negava a deixar sortir Assange de l'ambaixada per anar a l'Equador, i per això aquest estava bloquejat a la seu diplomàtica. De fet, el Comitè contra les Detencions Arbitràries de l'ONU va dictaminar el 2015 que la situació d'Assange era il·legal i va establir que Suècia i la Gran Bretanya li havien de facilitar llibertat de moviments, però no va haver-hi cap reacció ni britànica ni sueca. El darrer cas judicial pendent d'Assange havia de prescriure el 2020 (fins ara tres acusacions ja havien prescrit), i es temia que hagués de passar tres anys més a la seu diplomàtica.
Una acusació controvertida
El 2010, mentre era de vacances a Suècia, Julian Assange va ser acusat per dues dones, una per assetjament i l’altra per violació. En un primer moment la justícia va desestimar els casos, però més tard els va reobrir i va dictar una ordre de detenció internacional a l’Interpol. Aquesta reobertura del cas va coincidir, potser no per casualitat, amb la filtració per part de Wikileaks de desenes de milers de documents que implicaven l'exèrcit dels Estats Units amb abusos als drets humans, especialment al Pròxim Orient. Assange, que en aquell moment era a Anglaterra, va ser detingut per la policia britànica, que el va deixar en llibertat condicional. El fundador de Wikileaks va trencar la llibertat condicional i es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador, on va demanar i obtenir asil polític. Però les autoritats britàniques no el van permetre de marxar al país de refugi, i s'ha vist obligat a restar tancat a l'ambaixada. L'actitud de la Fiscalia sueca ha estat confusa, perquè s'ha negat a enviar cap comissió a Londres per interrogar Assange.
El documental
Aquests dies al DOCS Barcelona es presenta, justament, el documental Garzón / Assange, el juez y el rebelde, una coproducció hispanoalemanya dirigida per Clara López Rubio i Juan Pancorbo. Es tracta d'un documental gravat a l'Equador, Londres, Espanya i Suècia que mostra la tasca de Baltasar Garzón com a cap de la defensa del líder de Wikileaks. El controvertit jutge espanyol ha dirigit durant els darrers anys, de forma altruista, els esforços de Wikileaks per treure Assange de l'ambaixada. En aquest documental, que simpatitza obertament amb Assange, es pot comprovar l'assetjament a que està sotmès el líder de Wikileaks, però també es pot verificar el deteriorament progressiu del líder de Wikileaks al llarg dels cinc anys que ha passat a l'ambaixada equatoriana.