La llei, l'imperi de la llei. Fins a quatre preguntes ha necessitat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, per anar més enllà a l'hora d'expressar l'opinió de Moncloa sobre l'absolució de la infanta Cristina i la condemna del seu marit, Iñaki Urdangarín, a sis anys i tres mesos de presó pel Cas Noós. Un fet que s'ha conegut aquest divendres mateix, i pot amenaçar de posar en escac la imatge de la monarquia espanyola a ulls dels ciutadans, però que l'executiu de Mariano Rajoy es nega a valorar fora del guió esperat. 

"Reitero el que he dit. Crec que demostra que Espanya és un Estat de Dret, on ningú està per sobre de la llei i les sentències s’han d’acatar" ha insistit De Vigo després del Consell de Ministres. El portaveu s'ha tancat en banda, preguntat més tard si la causa podia assentar precedent, a causa de les parts implicades, i perquè Cristina va al·legar que desconeixia les accions que duia a terme Urdangarín. "Miri, les sentències no són exemplaritzants, només han de ser justes i objectives. Allò que s'enjutja és si una conducta determinada entra o no dins d’un tipus penal" ha reblat.

En paral·lel, l'executiu central intenta aïllar la Casa Reial i al rei Felip VI del succés, lloant que havien fet comunicats on també "acataven i respectaven" les decisions de la Justícia. "És un deure que tots tenim a l’hora de viure al nostre país" ha tancat el representant governamental espanyol. També alimenta la cortina de fum el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, quan assegura que les penes són "suficientment severes com perquè ningú estigui preocupat", tot i que Mano Limpias insisteix que Cristina va ser-ne part activa, i per a Iñaki es demanaven 9-11 anys de presó.

Que el tema del dia hagi estat el Cas Noós ha permès a De Vigo fer pedagogia sobre acatar les decisions del tribunals. En aquest cas, les sentències relatives al referèndum que el Tribunal Constitucional ha emès aquesta setmana, recordant als membres de la Mesa del Parlament, i a la seva presidenta, Carme Forcadell, que no permetessin l'avanç del full de ruta. També ha servit per assenyalar la "normalitat" en el judici del 9-N, i la imatge de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, assegut al banc dels acusats, perquè els representants públics "han de donar exemple".

Mentre la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría es reuneix amb "entitats públiques i privades" a Catalunya, Moncloa insisteix que el govern català s'obri a la negociació que vagi més enllà del full de ruta, com és el finançament de les comunitats."És millor venir a Madrid per parlar aquests temes que a Brussel·les, ja sabem què en pensen allà", ha dit de Vigo. Feia referència als problemes "que de veritat preocupen la gent" i que es van tancar durant la conferència de presidents autonòmics, com són la dependència, o Unió Europea, dos àmbits dels quals la Generalitat sí participa.

El ministre assegura que la Unió Europea rebutja el referèndum i s'ha remès als expresidents de la Comissió, Romano Prodi al 2005, Durao Barroso o Jean-Claude Juncker, els quals haurien dit, segons ell, el mateix que el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, fa una setmana. "Ho digué amb tota claredat, que qui actua per sobre de la Constitució d'un estat membre, actua contra el marc legal europeu" ha assegurat. L'executiu espanyol intenta descreditar el dret a decidir, fins al punt que fonts de Moncloa diuen creure les enquestes on s'afirma que "divideix" la societat.

L'única peça que balla en l'argument legal de Rajoy és el comunicat de la Fiscalia de Múrcia, assegurant que no creia que s'hagués d'investigar el seu president, Pedro Antonio Sánchez, i tot i l'opinió de les fiscals de la Púnica, que van dir que sí hi havia indicis. El dia anterior, Sánchez va ser vist parlant amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, durant el congrés 18è del PP. "Jo també vaig parlar amb ell, espero que no m'acusi de res" ha respost a una periodista, com si Educació, el ministeri d'on n'és titular, i Justícia, fossin el mateix.