La participació a les primàries del PSOE superava a les 14 hores el 51% del cens de militants, segons ha anunciat la gestora socialista. La mateixa gestora ha considerat "molt important" la participació. L'afluència supera en quasi 20 punts la que es va registrar en les primàries del 2014. La gestora ha donat una estimació sobre 754 meses electorals, amb la qual cosa no és la xifra definitiva.

A les seus del PSC, la participació ha estat d'un 47,87%, una mica inferior a la general, amb un total de 6.898 vots.

Tot indica que la batalla per la secretaria general que els 187.949 afiliats del PSOE estan cridats a dirimir aquest diumenge a Ferraz portarà profundes implicacions per a la governabilitat d'Espanya, el futur del centreesquerra i el propi partit, després que l'exsecretari general, Pedro Sánchez, hagi aguantat durant vuit mesos el torcebraç amb el "PSOE de l'abstenció". Contra pronòstic, la força de Sánchez durant la recollida d'avals ha deixat en escac la presidenta andalusa, Susana Díaz, fent saltar les alarmes entre una vella guàrdia que preveia guanyar sense massa dificultats. El duel es preveu ara ajustat i de l'acceptació del resultat dependrà la remuntada electoral i la unitat.

"Els meus pares em van ensenyar que l'únic que tinc i he de preservar és la meva paraula i les meves conviccions" era la forma com Sánchez marxava entre llàgrimes del comitè federal l'1 d'octubre, un cop enderrocat pel front crític liderat per Díaz. Els seus fidels feia setmanes avisaven que duria el "no és no" a Mariano Rajoy fins al final, així costés terceres eleccions. Forçat a deixar l'escó per no abstenir-se en la investidura de Rajoy, Sánchez va perdre fidels com el ara rival Patxi López, i altres, com la jutgessa Margarita Robles, és l'única que té un càrrec de poder al Congrés. 

Precisament, l'esperit de lluita ha estat la seva principal fortalesa, malgrat perdre la visibilitat a la cambra. Primer, Sánchez ha capitalitzat el malestar de la militància que culpa la vella guàrdia pel cisma del partit, fent seu el relat del màrtir que "recuperarà" el PSOE per a les bases. Segon, el madrileny s'ha erigit el principal denunciant dels pactes entre socialistes i el Partit Popular, davant de cada nou cas de corrupció. Exemples són el seu crodwfunding, que va arrasar a pocs dies d'obrir-lo, i que als mítings de l'antic líder es canta La Internacional, símptoma de rebuig per la deriva del partit. 

En contraposició, Díaz s'ha embolcallat de l'aparell per convèncer una militància majoritàriament per damunt dels 40 anys. "Vinc d'una família molt humil, obrera, molt obrera, i m'ha donat tot a la vida. Sóc de la casta de lampistes i per a mi és un orgull" és com acostuma a definir els seus pares, unes paraules que també serveixen per definir el suport rebut pels expresidents Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero, i l'exdirigent Alfredo Pérez Rubalcaba. Aquesta "lampisteria" hauria passat inclús per pagar autocars que fessin ple a l'acte de presentació de la candidata a Madrid.

La qüestió és que el model de partit està en joc. Díaz podria tancar la porta a processos de primàries, perquè al programa planteja la idea de consultar-ho a les bases. Aquesta ha estat la darrera disputa amb el seu rival, qui la va acusar a Sevilla de voler "amagar" la militància. La carta perseguia la finalitat de guanyar-se el vot –ocult– a la federació d'Andalusia, primera en militants, que pot decantar la balança. L'amfitriona, alhora, fia la victòria a una major mobilització dels fidels que en la recollida d'avals es podrien haver quedat a casa assumint que arrasaria. 

Però l'element que pot marcar un punt d'inflexió és la política de pactes. Aquest dissabte Podemos va presentar la moció de censura a Rajoy –que podria celebrar-se el 13 o 14 de juny–. Sánchez vol apropar-se a la formació morada, però descarta donar suport al candidat Pablo Iglesias i apostaria per presentar-ne ell una, o esperar a noves eleccions per destronar el líder del PP. L'entesa de Díaz amb Iglesias es preveu més difícil, de manera que la descoordinació de l'esquerra serà l'esperança de la Moncloa, qui tampoc veu en Díaz una aliada considerant que haurà de forjar-se perfil propi davant els electors –sent ara la preferida dels del PP–.

Així i tot, Sánchez i Díaz encara discrepen vuit mesos després sobre la incapacitat d'un PSOE amb 85 diputats per guanyar unes eleccions. L'andalusa creu que tot és fruit que el partit està "malito", alhora que el madrileny detecta una crisi de la socialdemocràcia i un problema territorial, on els socialistes no es diferencien del PP. L'intent de reconstruir un partit amb lideratge sòlid, capaç d'aturar la sagnia de vot jove cap a Podemos, s'encetarà després que Ferraz posi les urnes per saldar el duel final entre dos arxirivals, enmig d'acusacions de tupinada –els sanchistes, als susanistes–, i de seguir revoltats si perden –els segons, als primers–. Díaz i Sánchez: una tria entre resignar-se o resuscitar.