Amb els comptes de la Generalitat intervinguts –diners– i el desplegament policial a Catalunya –seguretat– Mariano Rajoy reforçarà la setmana crítica per al referèndum una tríada que deslegitimi la resistència del Govern: els aliats. El president espanyol es veurà amb Donald Trump als EUA els dies 25 i 26 i després volarà a Estònia per a una Cimera Europea els 28 i 29. L'agenda estava prevista fa temps i a la Moncloa repeteixen que el procés no té suport. Però les protestes a Barcelona han concernit una part de l'opinió internacional i els comicis alemanys podrien ser la inflexió per a una Merkel que vol estabilitat.

"Instem el govern espanyol a aturar les accions repressives, parar de violar els drets civils i jugar un paper constructiu i implicar-se, de seguida, en un diàleg amb les autoritats catalanes", deia la carta avalada per una cinquantena d'eurodiputats –d'un total d'uns 750– de sis grups polítics a Brussel·les i representants de 19 estats membres, adreçada a Rajoy. No la signava el Partit Popular Europeu, ni l'extrema dreta, però sí un socialdemòcrata que es desmarcava del grup presidit per Gianni Pitella i s'adheria al clam: el referèndum és "una reivindicació política legítima".

Així, Rajoy no es podrà refugiar sota l'aurora boreal de Tallinn mentre els manifestants prenen els carrers cridats a la "mobilització permanent" per Òmnium i ANC, expectants del desembarcament dels vaixells on dormen Policia i Guàrdia Civil desplaçats. Ans al contrari, el conflicte amb Catalunya té números de ser un tema d'interès durant els descansos del sopar informal que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha organitzat la nit del 28 de setembre, previ a la cimera entre tots els caps d'Estat i de Govern. 

La fundació Konrad-Adenauer, el think-tank de la CDU de Merkel va defensar fa mesos en un informe que la situació a Catalunya era un "repte polític"

Això passa perquè la notícia de la detenció de setze càrrecs del Govern –ja tots en llibertat– i les manifestacions als carrers de Barcelona van traspassar la frontera de l'Estat, a mesura que informatius i diaris de prestigi se'n feien ressò: The Guardian, The New York Times, The Wall Street Journal, Le Figaro, Frankfürter Allgemeine Zeitung, Le Figaro, La Reppublica... deixaven en un segon pla les tesis de Rajoy sobre que s'hauria desactivat la logística del referèndum i se centraven en la revolta pels registres policials.

Però si hi ha dues autoritats a qui Rajoy podria retre comptes de primera mà són el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i Angela Merkel. El primer es va veure involucrat en una polèmica fa setmanes, quan preguntat al respecte, va afirmar que en respectaria el resultat afirmatiu del referèndum. Això va provocar que la Comissió s'afanyés a matisar les paraules del dirigent, recordant que només es podia reconèixer si era constitucional. La Moncloa, qui té amistats en aquest òrgan, va denunciar la "manipulació" del Govern.

Merkel podria jugar un paper clau, alhora, un cop hagin passat les eleccions alemanyes d'aquest diumenge –on es preveu que renovarà mandat–. La fundació Konrad-Adenauer, el think-tank del seu partit, la CDU, va defensar fa mesos en un informe que la situació a Catalunya era un "repte polític" que no es podia resoldre "únicament apel·lant a les lleis o regulacions constitucionals existents". I l'alarma hauria saltat de nou, tal com exposava José Antich al seu article, on revelava una conversa amb una personalitat coneixedora de l'aparell de l'Estat

Santamaría presidirà el darrer Consell de Ministres abans de l'1-O i Rajoy haurà de convèncer el PNB només baixar de l'avió dels pressupostos del 2018

I de Berlín a Washington, la situació es podria tensar en la trobada amb Trump, després que la portaveu del Departament d'Estat, Heather Nauert, assegurés fa uns dies que des dels Estats Units no "interferiran" i treballaran "amb el govern que surti" de l'1 d'octubre –abans de recordar que era un afer intern i que diaris espanyols desmentissin el sentit de l'afirmació–. Ara bé, l'enunciat entroncaria amb la fermesa de l'expresident Barack Obama quan l'any anterior va defensar una Espanya "forta i unida", davant del Rei i després de veure's amb Rajoy. 

Així, a mesura que les friccions sublimen a l'esfera internacional –amb rumors sobre una relació indocumentada entre el procés sobiranista, Julien Assange i Rússia–, només baixar de l'avió Rajoy haurà d'encarar un nou repte: els pressupostos del 2018. Aquests es van haver d'ajornar aquesta setmana a causa dels recels del PNB amb la gestió de l'1-O, provocant que s'hagin de tramitar el mateix dissabte dia 30, com a data límit. Curiosament, la jornada de reflexió prèvia a un referèndum que el president espanyol assegura que "no es produirà".