L'expresident de la Comissió Europea i exprimer ministre italià Romano Prodi reclama "el retorn al diàleg" a Catalunya i Espanya. En un manifest que signa amb altres polítics italians com Piero Fassino i Bobo Craxi, Prodi expressa la seva "preocupació" per la situació a Catalunya.
El polític italià avisa, en la carta conjunt, que "ni forçar" el reglament del Parlament ni imposar "mesures judicials i policials" són les estratègies apropiades per "resoldre una controvèrsia de naturalesa política". Per això el que fa és demanar el "retorn del diàleg" entre els governs català i espanyol des d'una sèrie de premisses: "racionalitat política, llibertat d'expressió i els principis democràtics consolidats de la nostra comunitat europea", exposa el text.
Prodi ha mostrat un especial interès amb el procés, el que demostra en certa manera la repercussió internacional que ha pres l'independentisme català. De fet, el passat mes d'abril, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, es van reunir amb l'exmandatari a Bolonya.
"Bloqueig jurídic"
Els autors de la carta lamenten la situació que es viu a Catalunya des del punt de vista judicial i també social. De fet, parlen de "bloqueig jurídic", però també de "confrontació política i social amarga".
Per això, insisteixen en obrir un diàleg "a les institucions parlamentàries" perquè d'aquesta manera "es puguin acostar posicions diferents i arribar a un acord convincent", sentencien. Segons sosté el manifest, l'acord ha de "protegir les aspiracions democràtiques de tots els pobles de la nació espanyola" i permetre un "retorn a la convivència civil".
Alineat amb Juncker
El pensament de Prodi s'aproxima al del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va demanar en una entrevista recent "escoltar atentament" els pronunciaments del Tribunal Constitucional i del Congrés dels Diputats sobre la independència de Catalunya. "Com ja vaig dir fa uns anys, segueixo la línia de la Comissió Prodi i Barroso", va assenyalar Juncker, que va emplaçar a parlar-ne a través d'aquestes vies.