“Presos polítics llibertat”. És el que ha cridat aquest dmarts al vespre l’auditori de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Diversos juristes reconeguts s’hi han reunit per denunciar l’existència de presos polítics a l’Estat espanyol. En un acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, presentat per la periodista Sílvia Cóppulo, han criticat el que han considerat un ús de l’estat de dret que escapa dels principis fonamentals del dret. Ho han descrit un “cop a l’estat de dret”.
L’acte ha començat amb una lectura d’un manifest, impulsat pel Col·lectiu Praga després de l’empresonament dels Jordis, que ja han subscrit més de 1.000 juristes. L'han llegit Abel Pié, degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, i Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional a la UAB. El text denuncia un “ús ideològic del dret” per part de l’Estat espanyol. “Quan va ser escrit, només teníem dos presos polítics. Aquest llistat s’ha vist malauradament incrementat”, ha lamentat Pié.
El catedràtic de dret penal de la UB, Joan Queralt, ha denunciat el que considera un “autèntic frau de llei”. En aquest sentit, ha assegurat que “s’han utilitzat les lleis per esmicolar el dret”, fet que ha degenerat en una “indefensió absolutament brutal” dels encausats. “Si això no és un cop d’estat, poques coses poden ser-ho”, ha retret referint-se a la bona fe processal. “Ens estan donant una lliçó, els pobres belgues”, ha dit.
En la mateixa línia, sobre el cas belga, Abel Pié ha subratllat que “estem veient un sistema de justícia on realment s’estan garantint els drets de les persones que estan sent jutjades”. Ha contrastat la “reflexió” de Brussel·les, que s'està prenent el seu temps, enfront de la “precipitació” de Madrid.
El jurista italià Fabio Marcelli, expert en dret internacional, ha fet referència a l’article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans, que garanteix la llibertat d’expressió “sense ingerència de les autoritats públics”. En aquest context ha emmarcat l’1-O. La resposta de l’Estat, ha criticat, ha estat “profundament antidemocràtica”. Ha justificat que, en dret internacional públic, hi ha una "dialèctica" entre el dret a la integritat territorial i el dret a l’autodeterminació els pobles. “La integritat territorial no pot ser un fetitxe amb el qual sacrificar les llibertats democràtiques”. Ha exigit l’alliberament immediat dels presos “per restablir la democràcia a Catalunya, Espanya i Europa”.
Sergi Blázquez, president de l’associació de juristes Drets, ha denunciat que s’ha decretat la presó preventiva als Jordis, el vicepresident del Govern i els consellers sense cap fonament. “La diferència fonamental entre la justícia belga i l’espanyola és que els que estan a Bèlgica estan en llibertat i se’ls garanteix el dret de defensa, i els que estan a Espanya, no”, ha afirmat Blázquez.
En nom de les entitats, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha constatat la perversió de la justícia espanyola: “El dret pot ser llegit en el sentit contrari”. També ha recordat que l’Audiència Nacional és un tribunal excepcional, hereu del Tribunal d’Ordre Públic franquista. Per la seva part, el líder accidental d’Òmnium, Marcel Mauri, ha destacat la “sensació d’indefensió” davant d’un Estat espanyol que “ens persegueix per allò que pensem, allò que som o allò que volem ser”.