Costa saber què ha dit el president de la Comissió Europea sobre el referèndum de l'1-O. Cal travessar una boira de reelaboracions i reinterpretacions. Esclar que cada mitjà tria un fragment de la resposta de Juncker. Segurament el que més li agrada. És lògic: en un titular no hi cap tot. Altres, però, s'han estimat més considerar les paraules de Juncker com una errada, una pífia. En conseqüència, expliquen que Juncker no volia dir el que ha dit sinó allò que a ells els sembla que havia de dir.

Però Juncker, en directe, ha dit el que ha dit: 1) Que la Comissió no interfereix en afers interns dels Estats membres; 2) Que la Comissió ha de respectar les sentències del Tribunal Constitucional espanyol i [les decisions] de les Corts espanyoles ("el Parlament"); 3) "Està clar que si es dona el 'sí' a la independència de Catalunya, bé, doncs respectarem aquesta elecció", i 4) El nou Estat català haurà de demanar l'ingrés a la UE com qualsevol Estat aspirant, etcètera.

El seu portaveu ha sortit a aclarir després que Juncker parlava d'un referèndum "legal". Esclar, després de la guerra tots som generals. El problema d'aquest aclariment —i el de les reinterpretacions d'alguns periodistes— és que la pregunta era molt clara, precisa i concreta: "Reconeixeria la Comissió el resultat del referèndum de l'1 d'octubre?". No parlava d'un referèndum qualsevol, ni d'un referèndum legal ni d'un referèndum en general. Es preguntava exactament pel referèndum de l'1-O a Catalunya. Juncker ho ha entès perfectament. "Esperava aquesta pregunta", diu. Si l'esperava, es pot deduir que s'havia preparat la resposta, al marge que no és el primer cop que se li planteja aquest afer. Si no, per què explica que no l'agafa de sorpresa?

Quina raó hi ha, doncs, per dir que "s'ha embolicat", com fa El Mundo, o que "ha relliscat", com escriu El País, o que es referia a un referèndum "legal", com li atribueix La Vanguardia? Posats a interpretar, potser són ganes de fer-li dir a Juncker el que volem que digui i assegurar-se que el lector entén el que el diari vol, el que "és correcte". Que no pensi gaire pel seu compte. Juncker ha dit que respectaran el resultat del referèndum de l'1-O però, ei, ho ha fet perquè s'ha equivocat, ha badat; en realitat volia dir una altra cosa, ho ha condicionat, etcètera. Per què en això "rellisca" i en la resta d'afirmacions no? És la relliscada selectiva.

Aviam, a qui hem de fer cas? A Juncker o als intèrprets i exegetes de Juncker?

El president tampoc no ha dit, per exemple, que aquest referèndum és il·legal, ni que Catalunya quedarà per sempre fora de la UE o vagarà per l'espai exterior. Podríem fer un titular a la inversa, com per exemple: "Juncker no s'oposa al referèndum de l'1-O" o "Juncker rebutja les tesis de Margallo". Clar que no. Aquí rau la qüestió. Qui vol informar-te d'uns fets te'ls explica i no te'n fa una interpretació.

El president de la Comissió, aquest mateix dijous, en una entrevista a La Vanguardia, ha dit el mateix, en un format més llarg, això sí. Alguns ho han volgut veure com que la Comissió de la UE s'oposa al referèndum. Per què no ho diu clarament, doncs? Per què no ho diu en la segona oportunitat del dia, en resposta més breu a un internauta? No serà que no ho vol dir? Es poden fer titulars amb un judici d'intencions. Però informar s'informa de fets, que són el que passa i queda. Era el primer cop que Juncker deia que acceptarien els resultats de l'1-O. Per això tanta dèria a desnaturalitzar-ho T'agradin o no, els fets són tossuts, tossuts, tossuts.