A principis dels 80, Miquel Iceta ja era militant del PSC. Ha fet de tot al partit i ha treballat per a tots els seus líders. També a Madrid. El 2012 va agafar les regnes del PSC després d'una dramàtica escissió. Ara demana als militants que el revalidin com a primer secretari del partit. Dissabte s'enfrontarà a les primàries amb l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. Els dos es respecten. En aquesta entrevista a El Nacional, però, Iceta explica per què creu que ha de continuar al capdavant del PSC.

En què es diferencia el seu projecte per liderar el PSC del de la seva rival a les primàries, Núria Parlon?

Les diferències les han de veure els altres. Jo represento una experiència i una solvència contrastada, un reconeixement públic després d’haver aixecat el PSC de la crisi més profunda des de la fundació del partit. He centrat el nostre missatge en un moment molt difícil, que encara durarà amb una crisi política molt important a Catalunya. L’any vinent jo crec que veurem un fracàs o un desastre amb aquesta opció de o bé referèndum acordat -que no s’acordarà perquè ja direm que el farem igualment- o bé un referèndum organitzat per la Generalitat sense empara legal, que serà una repetició del 9-N. Configuren un mapa molt complicat a Catalunya, amb una situació a Espanya dominada per l’hegemonia de la dreta i amb un PSOE en crisi. En mig d’aquesta tempesta, jo crec que pot ser bo per al PSC mantenir el rumb i el lideratge. 

Veig difícil compatibilitzar la primera secretaria del PSC amb una alcaldia

Precisament perquè és un moment polític molt intens, vostè defensa que el primer secretari del partit ha de ser el president del grup parlamentari. Per què?

Perquè jo crec que el centre del debat polític és el Parlament i convé que els líders dels partits hi siguin. De fet, hi són tots. Fer oposició des de fora del Parlament és molt complicat. També és veritat que veig difícil compatibilitzar la primera secretaria del PSC amb una alcaldia. La Núria es veu capaç de fer-ho, i jo no ho poso en dubte. El que sí que sé és que els alcaldes posen el seu municipi per davant de tot. Com ha de ser. Jo crec que és un any en el qual no podem descuidar ni per un segon la primera secretaria del PSC.

Quin és el principal actiu de Núria Parlon?

Representa una generació jove, preparada, amb molta empenta, bregada en la política municipal, que ha connectat amb el sentiment de la gent de Santa Coloma que vol una ciutat millor i que vol construir-la des de baix. A peu de carrer, com ella mateixa diu. Jo li veig totes les virtuts.  

Ben aviat es farà evident que no hi ha una sortida unilateral i que la proposta més sòlida és la nostra   

El PSC ha perdut connexió amb el votant potencial?

El que sé és que abans de l’escissió del 2012 vam treure 525.000 vots i, després d’aquesta crisi i amb mi com a candidat, en vam treure 523.000. Ara bé, no ens hi podem conformar i, pel que fa al projecte, el temps ens acabarà donant la raó. Recordo quan se’ns deia que el referèndum era una pantalla passada. Ben aviat es farà evident que no hi ha una sortida unilateral. L’única sortida és la del diàleg i el pacte. I la proposta més sòlida en aquest sentit és la nostra. Potser per a molts, això encara no és assumible i no s’atreveixen a dir-ho, però perquè el que estan proposant és una via condemnada al fracàs.

Tornant a la pèrdua de connexió amb la ciutadania...

Nosaltres representem mig milió de persones...

Sí però són moltes menys de les que representaven abans!

D’acord. Però més que la CUP. Ho dic perquè al PSC se’l tracta com si ja no comptés. Estem governant a les 4 capitals catalanes. Quan tothom té un problema, acaba trobant-nos a nosaltres, com va passar a Girona. El PSC és un partit més petit del que era, però que representa mig milió de catalans. Voldria ser més? Sí. Aquesta és la nostra feina, aconseguir-ho. Però hi ha una feina prèvia: que se li reconegui el paper que té.

Hi ha hagut algunes propostes enlluernadores però a la pràctica són més limitades del que s’havia previst

Què els passa amb el votant jove? Opta pels comuns, la CUP....

Hem d’aconseguir que la gent jove vegi que el canvi que nosaltres proposem és més seriós que el que proposen altres. Per exemple, els comuns. Van guanyar a la ciutat de Barcelona i van dir que farien un gran canvi sobre el que havien fet els governs socialistes. Ha passat un any i, és veritat, han pres una gran decisió: incorporar els socialistes al govern de Barcelona. Aleshores, jo crec que hi ha hagut algunes propostes enlluernadores, però a la pràctica són més limitades del que s’havia previst. La nostra potser no és una proposta tan enlluernadora però, en canvi, som els que hem promogut els grans canvis d’aquest país.

La reforma constitucional s’ha de pactar amb altres partits. Per tant, com més tancada facis la proposta, més difícil serà pactar-la

Núria Parlon diu que la declaració de Granada és una declaració d’intencions i que el PSC no té una proposta concreta per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. Què en pensa?

Sí, però quan li preguntes què vol canviar, enumera una sèrie de coses que estan allà dins. A Granada hi ha dos documents: una declaració de tres folis i un document més ampli. Des del punt de vista dels continguts, jo crec que estan allà. Si algú vol afegir-hi alguna altra cosa, està convidat a fer-ho. Hem de recordar, però, que la reforma constitucional s’ha de pactar amb altres partits. Per tant, com més tancada facis la proposta, més difícil serà pactar-la. Per això jo crec que Granada té el gran encert d’assenyalar els elements que haurien d’haver-hi en aquesta proposta des del punt de vista territorial i també apunta alguns canvis socials i democràtics. Sobre aquest tema intento dir sempre el mateix i que hi hagi una posició molt sòlida. Precisament perquè el PSC ve d’una època confusa i, quan es fan propostes sense precisar-les, un pot tenir la percepció que el PSC no té les idees clares. Això, en aquests moments, seria perjudicial.  

Volen reduir el catalanisme a l’independentisme i això és un mal negoci per a Catalunya

Del PSC s’ha dit al llarg d’aquests anys que ha perdut l’accent catalanista....

Uhh! Això ara ho tenim arreglat. Volen muntar el PSOE a Catalunya. Després de tants anys de dir que el PSOE a Catalunya érem nosaltres, ara en volen muntar un. Amb això tenim la prova evident que el PSC ha estat sempre el PSC. El PSC ha estat un partit catalanista, que es va inventar la immersió lingüística, i ho ha demostrat tota la vida. Ara, és veritat, el PSC no és independentista i té un projecte federal per a Espanya. Ara volen reduir el catalanisme a l’independentisme, i això és un mal negoci per a Catalunya.

Els independentistes que se senten frustrats pel que fa o no fa el Govern, haurien de demanar explicacions 

La legislatura de la desconnexió no passa de l’àmbit declaratiu?

Gens! Fins i tot aquests projectes que diuen que desconnecten, com el de l’Agència de Protecció Social, després de llegir-lo quatre cops vaig veure que no desconnectava gens. Per això, començo a tenir la mosca rere el nas. Per què es fan servir unes paraules que després no acompanyen els fets? És un miratge? Potser els independentistes que se senten frustrats pel que fa o no fa el Govern, haurien de demanar explicacions. 

Si algú pretén que el PSC voti una cosa que no hem negociat, és que no ens coneix

I, aleshores, per què no voten uns pressupostos de la Generalitat que podem concloure que segueixen la lògica autonomista?

Els primers pressupostos, perquè no els van voler negociar amb nosaltres. L’altre dia li vaig dir al president Puigdemont que no ens havien convidat a aquesta festa. Si algú pretén que el PSC voti una cosa que no hem negociat, és que no ens coneix. En canvi, disposats a parlar-ne, sempre. També és veritat que un govern que té per objectiu la independència, que no és el nostre objectiu, comporta una dificultat objectiva per entendre’s. Si a més, no vol negociar amb nosaltres, no pot esperar el nostre suport.

El RUI està molt condicionat per l’experiència del 9-N. En la mesura que es vulgui repetir aquesta experiència, el resultat serà el mateix

Imagini’s que al mes de setembre es convoca un referèndum, sota la legalitat catalana, i li toca presidir la mesa electoral del seu col·legi. Què faria Miquel Iceta?

No hi aniria. Jo compleixo les obligacions que marquen les lleis vigents. Ara, els invents del TBO, no. Encara no he trobat ningú que em contesti en què seria diferent el referèndum que Puigdemont ha encarregat a Junqueras i Romeva, a la consulta del 9-N del 2014. Aquest estiu hi ha hagut un debat entre independentistes molt interessant sobre aquest punt. Els independentistes que hi posen pegues tenen bastanta raó. Quina serà la diferència? L’independentisme que té tot el dret a mantenir la seva reivindicació i fer-la avançar, també té l’obligació de donar algunes explicacions. Si es fa el mateix, el resultat pot ser el mateix. Qui es va mobilitzar el 9-N? Els partidaris del ‘sí’. Va causar algun efecte? Va convèncer els qui no confien en aquesta via? No. Per què serà diferent l’any vinent? Avui el referèndum unilateral està molt condicionat per l’experiència del 9-N. En la mesura que es vulgui repetir aquesta experiència, el resultat serà el mateix.

La pràctica ens diu que, quan les majories són molt ajustades, els referèndums no acaben de servir per dirimir coses importants

I si es convoqués el referèndum i la majoria de ciutadans votés en contra de la independència? No és millor consultar la població i sortir de dubtes?

Fins que al cap d’un any, si sortís que ‘no’, algú tornés a la pantalla anterior. Com ha passat a Escòcia, que en van fer un fa dos anys i ja se’n plantegen un altre. La pràctica ens diu que, quan les majories són molt ajustades, els referèndums no acaben de servir per dirimir coses importants. Jo em faig totes aquestes preguntes amb tota sinceritat. Però jo li demano al president amb quin primer ministre europeu s’ha vist i no em respon.

Nosaltres realment sabem que no existeix una solució unilateral

El món ens mira?

No. Nosaltres realment sabem que no existeix una solució unilateral. Aquí a Catalunya ja en vam veure un així, el 2014. Per tant, m’estranya molt que es vulgui repetir l’experiència.

Descarten el referèndum, però què pensa fer el PSC perquè la seva proposta de reforma de la Constitució sigui una alternativa vàlida?

Seguirem insistint. Un independentista que fa cinc anys que li diuen que ja arribarà la independència, què fa? Insistir. Doncs nosaltres també. Aquest és el reconeixement que unilateralment no es poden canviar les coses.

I com és la relació amb C’s i PP? En segons quins temes, sembla que els vulguin sumar al seu bloc. Els fan un flac favor?

Quan un partit està convençut del que defensa, coincidir amb d’altres no és cap problema. El que passa és que tenim un projecte ben diferent del seu. Volem un canvi profund de l’Estat espanyol per convertir-lo en un Estat federal. El que no volem de cap de les maneres és frontisme i la divisió de la societat catalana en dos blocs enfrontats. Entre d’altres coses, per això no votarem la investidura de Rajoy.