El Govern ha optat aquest dissabte per un perfil baix. Ha intentat reduir l'alt voltatge que domina el clima polític després que divendres a les tres de la tarda el Parlament va aprovar declarar la República catalana i unes hores més tard l'Estat espanyol va fulminar l'executiu de la Generalitat i va convocar eleccions per al 21 de desembre. L’aparició del president, Carles Puigdemont, aquest dissabte per TV3 amb una declaració institucional des de Girona ha servit per asserenar els ànims i aportar una sensació de normalitat en l’excepcionalitat que viu el país. Però l'escenari és complex i la impressió de vertigen, elevada.

El president va enregistrar el missatge institucional des de la Delegació del Govern a Girona per fer una crida a plantejar una oposició democràtica davant la suspensió decretada per l'Estat espanyol a través de la via de 155. Rere el president, les banderes catalana i europea, i en el faristol el símbol del Govern de la Generalitat. Puigdemont, que ha deixat clar que no es considera destituït, ha demanat "paciència, perseverança i perspectiva"; ha garantit la "màxima estabilitat i tranquil·litat" i ha instat a evitar la repressió i les amenaces. No ha fet cap referència en la seva intervenció a la República ni a la independència, i el detall no ha passat per alt.

L'aparició de Puigdemont ha contribuït a destensar, enmig d'un context en què s'havia especulat insistentment amb la possibilitat d'una detenció immediata del Govern arran la votació al Parlament. Gairebé tan efectiu com el missatge ha estat la imatge del president dinant a un restaurant de la plaça del Vi de Girona i passejant pel carrer, mentre la gent l'ovacionava i es feia fotografies amb ell.

Carles Puigemont, ahir a Girona

Fins a la compareixença de Puigdemont, els consellers s'havien mantingut en silenci absolut. Pràcticament -i sorprenentment- desapareguts per a la major part de les persones que hi han intentat contactar, inclosos responsables dels partits. A mig matí, tot just havien transcendit unes paraules del responsable de Territori, Josep Rull, a la conselleria divendres, anunciant que dilluns tornaria al Departament com a ministre de la República, i una piulada del conseller Toni Comín.

Res més. Durant tot el matí no hi hagut cap notícia de l'executiu. El Govern no ha publicat al DOGC cap dels decrets que molts esperaven per començar a desplegar les primeres passes de la República i ni tan sols ha despenjat la bandera espanyola del palau de la Generalitat. La voluntat és evitar afegir més benzina a la situació.

Després de la intervenció del president, ha estat el vicepresident, Oriol Junqueras, qui també ha reclamat "esforç i perseverança", com havia fet Puigdemont, a més de subratllar les dificultats que imposa l'Estat.

El Govern és conscient de la complexitat extrema de l'escenari, així com de la delicada situació legal en què han quedat tots els seus membres, i té la voluntat de mantenir les crides a la serenitat, en previsió d'un hipotètic horitzó de resistència davant del potent aparell de l'Estat espanyol. Pel que fa la possibilitat d'una resistència des de l'executiu, es perfila molt difícil. L'exemple més evident és el dels Mossos, que han hagut d'acatar la decisió, publicada aquesta matinada al BOE, de substituir el major Josep Lluís Trapero per Ferran López, que serà el nou responsable del cos.

De moment, els consellers han demanat als alts càrrecs que no han estat destituïts que es mantinguin en els llocs per garantir la continuïtat i el funcionament del Govern. El parèntesi del cap de setmana haurà de servir per plantejar la resposta de cara a aquest dilluns. La setmana començarà amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, designada per Mariano Rajoy nova responsable del Govern de la Generalitat, i amb la Fiscalia presentant una querella per sedició contra Puigdemont, Junqueras i els consellers.

Eleccions

En l'anàlisi del Govern destaca també el fet que el president espanyol hagi convocat eleccions de manera immediata en comptes d'esgotar el termini de sis mesos que li ha atorgat el Senat. Rere aquesta decisió s'hi ha volgut veure la pressió de la UE i s'hi intueix una possible sortida, sempre que fos possible redefinir aquests comicis no com a autonòmics, sinó com a constituents. De fet, el mateix divendres algunes veus havien apuntat la possibilitat que Puigdemont convoqués eleccions després de la declaració de la República i abans que Rajoy li prengués la competència.

La via electoral, però, topa amb importants resistències entre l'independentisme. El diputat de Podem Albano Dante Fachin ha apuntat un camí reclamant aquest dissabte en una entrevista a Catalunya Ràdio un front a favor de la República davant del 21-D. El diputat republicà Gabriel Rufián li ha fet costat amb una piulada.

Amb tot, la negativa a acceptar cap alternativa sorgida del 155 és molt potent en alguns sectors. Des de la CUP no es vol ni sentir parlar de res que tingui flaire de pas enrere davant del que es va aconseguir divendres. Els cupaires han convocat una roda de premsa per aquest migdia.

El suport al president i la negativa a acatar la imposició del 155 s'escampa transversalment per totes les formacions que van intervenir a la votació de divendres. Així ho han deixat clar amb piulades publicades el diputat Germà Bel (JxSI) o la diputada Àngels Martínez (CSQP), entre d'altres.

I no obstant això, el marge de maniobra política és extremadament complicat per al president, obligat a buscar l'espai possible entre l'amenaça de l'Estat i la mobilització social al carrer que espera conèixer quin serà demà el següent pas del seu Govern.