El Parlament català va portar el 8 d'abril de 2014 una proposició de llei al Congrés per celebrar una consulta sobiranista sobre el futur polític de Catalunya, i va ser rebutjada a la Cambra Baixa espanyola per 299 vots en contra, 47 a favor i una abstenció.

Aquest divendres, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha convidat el president Carles Puigdemont a dialogar al Congrés sobre la seva proposta de referèndum per al proper mes de setembre, encara que no ha aclarit amb quin format.

La proposta del Parlament del 2014 demanava al Govern central de transferir a la Generalitat la competència per convocar una consulta d'autodeterminació, un "referèndum vinculant", mitjançant l'article 150.2 de la Constitució, que regula la transferència de competències a les comunitats autònomes.

Malgrat el rebuig de la Cambra Baixa a la proposició de llei, la Generalitat i els partits sobiranistes van insistir en la convocatòria de la consulta, que va acabar celebrant-se el 9 de novembre del mateix any a través d'un procés participatiu en el qual van anar a votar més de dos milions de persones.

La realització de la consulta alternativa va causar la inhabilitació de quatre membres d'aquell Govern per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem: l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs.

Turull, Romeva i Herrera

Aquell 8 d'abril a la Cambra Baixa espanyola, tres polítics catalans van ser els encarregats de defensar la proposició de llei: el llavors líder de CiU al Parlament, Jordi Turull -en la imatge, al costat del president Rajoy-; la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i el llavors líder d'ICV, Joan Herrera. Els tres van coincidir que aquella consulta era "legal, possible i necessària" i que només feia falta voluntat política del Govern, ja amb el president Mariano Rajoy al capdavant.

Segons recull el diari de sessions del Congrés, Rajoy va replicar que celebrar referèndums és una "competència exclusiva" de l'Estat que no pot exercir la Generalitat. "Senyories, la sobirania del poble, la sobirania espanyola, correspon a tots els espanyols, a tots. No existeixen sobiranies regionals, ni provincials, ni locals; no existeixen ni es poden crear, ni es podrien admetre, almenys amb aquesta Constitució," va concloure.

Els 299 vots en contra van ser de PP, PSOE, UPyD, Foro Asturias i UPN; els 47 a favor, de CiU, Esquerra Plural, el PNB, Amaiur, ERC, BNG, Nueva Canarias, Compromís-Equo i Geroa Bai; l'abstenció, de Coalició Canària.

Àmplia majoria al Parlament

La proposta del Parlament demanava la delegació de competències a la Generalitat per la via de l'article 150.2 de la Constitució per poder convocar un "referèndum consultiu" durant l'any 2014 en els termes que s'acordés amb l'Estat.

La resolució va obtenir 87 vots a favor, 43 en contra i 3 abstencions, una àmplia majoria de la Cambra. A més dels grups de CiU, ERC i ICV van votar a favor tres diputats crítics del PSC: l'exconsellera Marina Geli, Joan Ignasi Elena -actualment portaveu del Pacte Nacional per referèndum- i Núria Ventura. Els 3 diputats que tenia llavors la CUP es van abstenir. 17 del PSC, els del PP i Ciutadans van votar en contra.