L'Operació Diàleg amb Catalunya farà una interrupció al Congrés aquest dimarts a la tarda votant a favor del suplicatori perquè l'exconseller de la Presidència i líder del PDECat a Madrid, Francesc Homs, sigui jutjat pel Tribunal Suprem per haver contribuït a posar les urnes l'any 2014 en la consulta del 9-N. Si res no canvia, l'aliança formada pel Partit Popular, Unión del Pueblo Navarro, Foro Astúries, el PSOE, PSC i Ciutadans s'alinearà dins l'hemicicle tot exhibint que la resposta sancionadora d'aquests "constitucionalistes" davant el sobiranisme no difereix de facto.

Així s'iniciarà el periple d'Homs cap a allò que el polític català considera un "judici polític". Aquest és l'argument més repetit per l'exconseller de la Generalitat i s'espera que també ho faci quan pugi a la tribuna –a porta tancada i sense càmeres– per justificar-se, tot afegint la defensa del dret a decidir. La presumpta prova que el líder del PDECat observaria seria en el canvi de parer entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem, on el primer va considerar a través de la Junta de Fiscals que no hi havia delicte, però el segon sí que va cridar-lo per declarar a Madrid el passat 19 de setembre.

Com aleshores, aquesta vegada tampoc estarà sol. Segons va avançar El Nacional, el president de la Generalitat Carles Puigdemont participarà en un acte a les 15h davant del Congrés on també seran presents l’expresident Mas i representants d'ERC a més dels partits que s'han posicionat contra la judicialització de la política i a favor del dret a decidir: Podemos i les confluències, PNB i EH Bildu. De fet, el basc Aitor Esteban és amic personal d'Homs, i el líder de la formació morada, Pablo Iglesias, ja va prometre en un dinar amb Puigdemont que votarien en contra del suplicatori. 

En aquest escenari, la decisió dels 84 diputats socialistes era determinant perquè cal majoria absoluta per tirar-lo endavant. El PP i Ciutadans ja van deixar clar des del primer moment el seu vot a favor d'autoritzar el Suprem per investigar Homs. El seu argument és que ells no han de jutjar els fets, com tampoc impedir que la justícia ho faci. Amb els seus vots, sumats als d'UPN i Fòrum Astúries suposaven 169 sí, és a dir, un total de 253, mentre que els vots contra el suplicatori sumen 95 (67 de Unidos Podemos, nou d'ERC, vuit del PDECat, cinc del PNB, quatre de Compromís i dos de Bildu). La votació també és secreta, segons reglament.

Així i tot, Homs lamenta que el suposat tret diferencial català no serà apreciat com a tal pel PSC aquest cop. Els socialistes catalans van al·legar per esquivar l'abstenció en la investidura del president Mariano Rajoy que atiaria l'independentisme perquè Jorge Fernández Díaz era el ministre de les escoltes de l'Operació Catalunya. Fins i tot, alguns membres del PSC, com l'alcalde Ángel Ros, van votar –en blanc– en la consulta sobiranista del 9-N. També l’expresident de la Generalitat José Montilla va expressar aleshores que calia “diàleg i no querelles”, i va mostrar el seu suport al president Artur Mas per les actuacions judicials que s’entreveien.

Però ara, el PSC s'alinea amb PSOE, PP i C's al·legant que sempre han votat a favor de tots aquells suplicatoris que s'haurien demanat. Ara bé, els socialistes no s'han sentit còmodes avalant aquesta teoria, d'una banda s'ha vist en què els espanyols van trigar a exposar la seva posició afirmant que havien d'estudiar-ne l'informe. I per la banda dels catalans, el primer secretari, Miquel Iceta, va justificar-se afirmant que si fessin el contrari, Homs podria no ser jutjat pels mateixos fets pels quals sí que ho seran un president de la Generalitat, una vicepresidenta del Govern i una altra consellera, és a dir, Mas, Irene Rigau i Joana Ortega.

El precedent Barberá

La sessió plenària arriba després que la Comissió de l'Estatut de Diputat decidís el passat 3 de novembre admetre a tràmit la votació a la cambra. En aquell moment Homs ja va fer el seu al·legat a porta tancada, on va veure rebutjada per part de la comissió la idea de citar personalitats com ara el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, o el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, com ell demanava.

Aquesta petició es remuntava al passat 19 d'octubre, quan l'exconseller de la Presidència va indicar que volia que declaressin al Congrés càrrecs de la justícia que de manera indirecta havien intervingut avisant la Generalitat abans que tingués lloc la consulta. "Se'n va anar de cap de setmana després d'haver dictat una presumpta suspensió de la consulta sobiranista, però sense aclarir què suspenia exactament", va dir Homs aleshores sobre el magistrat del TC. I davant la negativa, Homs va dir que no hi hauria voluntat "de conèixer la veritat" per part dels comissionats. 

Però segons va saber aquest diari a partir de fonts del PDECat, la possibilitat de dur testimonis en l'elaboració de l'informe podria haver significat un precedent controvertit. Les fonts creuen que es volia evitar un debat de testimonis en altres suplicatoris com el de Rita Barberá, per la trama de corrupció valenciana. Així, s'hauria frenat amb Homs que la idea quedés afermada al Congrés –perquè no s'havia fet mai abans–.

L'oportunitat del fur

Després que el Ple avali que es tregui el fur parlamentari a Homs, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, tindrà un termini de vuit dies per comunicar-ne la decisió al president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes. A partir d'aquí, el Suprem pot investigar el diputat independentista. Segons l'instructor del Suprem, Andrés Palomo, aquest podria haver incorregut en delictes de desobediència i de prevaricació amb l'organització de la consulta sobiranista i pels quals podria ser condemnat a penes d'inhabilitació per ocupació o càrrec públic.

El mateix Homs ha assegurat aquest dilluns que ja té previst què farà en cas que el Suprem l'inhabiliti, però no n'ha donat detalls. Així les coses, fonts del PDECat defensen que l'existència del fur té una raó de ser al segle XXI i és la possibilitat de donar marge als legisladors de fer política quan la democràcia porta a punts de tensió amb la llei, com pensen hauria estat el cas del 9-N i el sobiranisme.