De la mateixa manera que a Catalunya hi ha molta gent, molta i molt diferent, del tot compromesa per fer possible amb les millors arts que es culmini amb èxit el referèndum sobre la independència de Catalunya, està clar també que hi ha persones a l’Estat, no tantes però amb molta incidència i poder, que faran el que calgui, amb les seves pitjors arts, perquè vagi malament.  Això –que he dit i escrit molts cops– no és una reflexió, sinó que senzillament és una constatació d’una cadena de fets que des de fa uns quants anys es van succeint. Alguns aïllats, i molt d’ells perfectament encadenats i relacionats.

Aquests dies, per exemple, ja sigui a través de reportatges a la televisió pública o a les comissions d’investigació tant al Congrés com al Parlament, anem coneixent, a través de submergir-nos en l’anomenada operació Catalunya, fins a quin punt des de l’inici del procés s’articulen i es coordinen diversos poders de l’Estat per fer embarrancar el procés català.

Ara, que ja ens trobem en un compte enrere, que tothom ja observa la determinació absoluta del Govern, del Parlament i de les entitats sobiranistes per fer el referèndum, tothom es posiciona. Es posicionen partits, persones, mitjans comunicació, etc. El fet que tothom es posicioni, no sols és normal i és del tot legítim, sinó que és bo perquè forma part de l’essència de la democràcia. I és justament d’això del que parlem, de democràcia.

Ara bé, això no vol dir que donem per bo i normal, ni com a legítim ni com a democràtic quan s’utilitzen les pitjors arts per intentar batre l’adversari.

Sincerament em recorda en massa coses la sistemàtica de l’operació Catalunya amb diferents actors

Dic això darrer arran per exemple de l’episodi d’aquests dies del suposat esborrany de la Llei de transitorietat i l’ús que en fan alguns mitjans de comunicació molt concrets. Sincerament em recorda en massa coses la sistemàtica de l’operació Catalunya amb diferents actors. M’explico:

1. Hi ha un document que apareix no contrastat –desmentit i tornat a desmentir– que es publica i sobre el qual es fan grans titulars sobre coses que a cops ni el mateix document diu (i el cos de la lletra petita de la notícia tampoc) que són autèntiques animalades que mai ni ens hem plantejat (com el tema lingüístic tal com surt), però que poden generar confusió i indignació lògica.

2. La cúpula de la Fiscalia és reuneix (per un suposat esborrany desmentit!!), adverteix (amenaça amb accions) i genera la consegüent alarma.

3. Tot això dona peu que el Sr. Rajoy li doni tota la credibilitat (malgrat tots els desmentiments) i li serveixi de base per desfer-se en tota mena d’acusacions. 

4 (Resultat). Ja s’ha creat el context perfecte per intentar esquitxar i rebentar –abans i després– els efectes positius que cercava un acte solemne i important del Govern de Catalunya a la capital de l’Estat fent una crida a l’acord democràtic pel referèndum. Cada pas pren sentit amb l’anterior. Res no sembla (és) aïllat.

La intencionalitat de seguir donant titulars i escrits no pot tenir altra voluntat que desinformar en general, desprestigiar algunes persones en particular i generar confusió i desànim

Algú va escriure allò de "les mentides revelen les intencions", i no hi ha dubte que la intencionalitat de seguir donant titulars i escrits, encara avui, sobre la base d’un document que des de Junts pel Sí i la CUP (impulsors de la futura norma) no donem cap veracitat, i hem desmentit mantes vegades, no pot tenir altra voluntat que desinformar en general, desprestigiar algunes persones en particular i generar confusió i desànim als que estan a favor d’una causa tan noble com la que es viu a Catalunya.

Es trist però és així. I en el moment que ens trobem cal que honestament diguem les coses com les veiem. I haurem d’estar preparats i amatents contra aquestes pitjors arts. Perquè vist com les gasten i veient ells que això va del tot seriosament, em temo que no serà un episodi ni aïllat i moltes coses que passaran no seran per atzar. Segurament a alguns ens tocarà més el rebre que a d’altres, però això és el menys important. Tant com calgui ho denunciarem, però no ens distraurem ni ens alterarem. Al contrari, hi posarem més serenor, més rigor, més autoexigència, i també i sobretot més determinació.

Jordi Turull i Negre

President del grup parlamentari de Junts pel Sí