Ets petit, innocent, i tens aquella il·lusió. I arriba el dia de Reis. Quins nervis. Saps que passarà una cosa, però no saps exactament quan ni com. Doncs bé, aquest matí al Parlament hi ha succeït una cosa semblant. Ha estat durant la segona part de l'obra titulada Demano un canvi en l'ordre del dia. Doncs jo demano una reconsideració. I a qui esperàvem no era precisament als Reis (de l'Orient).

Des d'ahir a 2/4 de dues de la matinada sabíem que en un moment o altre del ple d'aquest matí, Marta Rovira diria les paraules màgiques i començaria un procés calcat al d'ahir. El bla, bla, bla aquell que si jo demano un canvi en l'ordre del dia del ple, que si jo demano una reconsideració, que si la Mesa ha d'estudiar la reconsideració, que si ara aturem el ple, que si ara es reuneix la Junta de Portaveus, que si després es reuneix la Mesa, que si admetem el punt 81.3 del reglament, que si donem temps per presentar esmenes, que si les esmenes són a la totalitat, que si demano per escrit el mecanisme de presentació d'aquestes esmenes, que si presento una petició de dictamen del Consell de Garanties Estatutàries...

I així anava passant el matí. I els Reis no arribaven. Fins que a les 14.05, al costat de les nostres sabatetes hi ha aparegut l'esperat present. Per fi Marta Rovira ha demanat un canvi en l'ordre del dia per admetre, esmenar, votar i aprovar la Llei de la Transitorietat, que és la llei que s'aplicarà l'endemà del referèndum en cas que surti el sí. Si surt el no, aquesta llei serà tan vàlida com al seu dia ho va ser la renovació de Neymar. I, ha estat justament llavors quan, tal com va passar ahir, Carlos Carrizosa (Ciutadans) ha demanat reconsideració i ha començat a girar la roda sense final.

Com que avui aquest procés no ha començat a l'inici del ple del matí sinó al final, un cop sol·licitat el canvi, hem pogut dinar sabent: 1/ que el dia tornaria a acabar tard i 2/ que reviuríem exactament la mateixa seqüència que ahir. Vaja, com passa amb els Reis, que quan arriben acaben repetint cada any el mateix ritual. 

I a partir d'aquí:

15.15 Reunió de la Junta de Portaveus i primera reunió de la Mesa i la Junta de Portaveus per estudiar el primer bla, bla, bla.

17.34 Final de la primera reunió de la Mesa i la Junta i continua el ple. Ha durat fins que Alejandro Fernández (PP) ha sol·licitat el segon bla, bla, bla. Aquest cop la sessió ha durat 55 segons. I cal dir que s'ha notat un cert bon humor i relaxament entre el portaveu popular i la presidenta Forcadell. Per tant, suspensió i segona reunió de Junta i Mesa.  

18.37 Sonen els timbres, això vol dir que es reprèn la sessió. Demana la paraula Carlos Carrizosa i sol·licita un altre bla, bla, bla. La nova sessió ha durat un minut i nou segons. Suspensió i tercera reunió de la Junta i la Mesa. 

19.30 Hi tornem. Carlos Carrizosa demana la paraula i demana un bla, bla, bla. També hi intervé Alejandro Fernández, que ens deixa anar la bonica frase: “Si hace falta estaremos defendiendo la libertad hasta que se congele el infierno”. Marta Rovira ens avisa: “usaré arguments tècnics”. Un esglai recorre la sala. Però al final tampoc ha estat tan greu. Ferran Pedret (PSC) exposa el seu bla, bla, bla, però assossegadament, cosa que és d'agrair.

I llavors ha arribat Joan Coscubiela (CSQP). Ha anat molt fort. Ha carregat contra el president Puigdemont, ha parlat dels seus pares, del seu fill, de la llibertat, de la lluita... i ha aconseguit que l'aplaudissin (DRETS!) els diputats (i diputades) de Ciutadans, del PSC, del PP i del seu grup... menys Albano-Dante Fachin, qui ha piulat això:

Per cert, Joan Josep Nuet ha piulat això altre:

Ha seguit Alejandro Fernández, que ha citat Maira Gómez Kemp i aquell mític “hasta aquí puedo leer”. Recordant les inhabilitacions hagudes fins ara i adreçant-se a la bancada de Junts pel Sí, els ha dit: “El que passi a partir d'ara serà la seva decisió”. 

Benet Salellas (CUP) s'ha queixat del Consell de Garanties Estatutàries que “L'únic cop que ha actuat d'ofici ha estat per defensar la unitat d'Espanya”.

A les 20.32 s'ha acabat el torn d'intervencions, després de 52 minuts de sessió, i hem parat per fer un nou bla, bla, bla.

Aquest cop l’aturada ha estat sorprenent breu. Només 20 minuts. I així a les 20.52 hi hem tornat. Alejandro Fernández ha demanat una reunió de la Mesa perquè reordenés el debat. I després que Santi Rodríguez (PP) i Ferran Pedret fessin els seus corresponents bla, bla, bla, s'ha votat l'alteració de l'ordre del dia que havia estat sol·licitada 7 hores abans. 71 diputats han votat a favor, 60 en contra i dos diputats s'han abstingut.

Rodríguez ha tornat a demanar la paraula per més bla, bla, bla i quan ho ha fet Xavier García Albiol, s'ha girat a la seva dreta i, mirant a Benet Salellas, li ha dit: "a mi no em donis lliçons". Què ha passat abans? No ho sé.

S'ha votat l'exempció del tràmit, però la majoria de diputats de l'oposició no ho han fet. Per què? Alguns a propòsit (els he escoltat dient “no votem, no votem”). Altres han argumentat que, amb l'enrenou, no han tingut temps de fer-ho. La presidenta ha expressat “Ahhh, haver pedido muet·te” i que res de repetir-la. Ha estat quan Miquel Iceta ha demanat la paraula a crits. Però amb molts crits. La presidenta ha optat per donar per acabada la votació i seguir amb el ple. Concretament amb l'ordre del dia que hauria d’haver-se seguit si la situació no fos la que és. El de les dues de la tarda.

Total, que a les 9 de la nit, el minut i el resultat era que s'obria un termini de dues hores per presentar esmenes a la llei. Allò que en diuen conciliació de la vida familiar i laboral. Total.

A les 23.10 s'ha représ el debat amb Xavier Garcia Albiol defensant la postura del PP, que es por resumir dient que està molt a favor de la unitat d'Espanya. Molt. Disset minuts més tard, en Jordi Orobitg de Junts pel Sí ha defensat la figura de Carme Forcadell, ha parlat d'aquells que somniaven ser presidents del politburó i han acabat aplaudits x la dreta més reaccionària (referint-se a Coscubiela) i finalment ha defensat la llei. Com no podria ser d'altra manera. I a les 23.41, en Benet Salellas ha argumentat per què defensen i per que cal la independència.  

A les 23.56 Inés Arrimadas ha dit que la majoria indepe ha aconseguit unir tota l'oposició i ha insistit diversos cops en dues idees: "molts de Junts pel Sí no es creuen aquest engany" i "no és el mateix l'Hospitalet que Ripoll". A continuació, a les 00.15 Iceta ha destrossat la llei i quan  ha exhaurit el temps en més de dos minuts s'ha queixat a la presidenta de que últimament li dóna poc temps de paraula al seu grup i que no se'ls ha permès presentar esmenes a la llei.  

A 2/4 d'una ha pujat al faristol Joan Coscubiela. Albano Dante Fachín no era al seu escó. La crítica del portaveu de CSQP s'ha basat en una entrevista on li plantejaven a Gabriel Rufián un parell de temes de transitorietat i aquest responia "no lo sé".A partir d'aquí ha anat denunciant nyaps de la llei i els anava acabant amb un "no lo sé, Rufián". 

Un cop acabats uns monòlegs més que previsibles, a tres quarts d'una de la matinada ha quedat aprovada la Llei de Transitorietat. Sense la presencia de Ciutadans, el PSC i el PP, que avui també han abandonat l'hemicicle. Aquest cop sense deixar cap bandera als escons. Esclar l'altre dia van deixar-les i l'Àngels Martínez els hi va regalar a Eulàlia Reguant.