No és necessari ser independentista ni defensar la convocatòria de l'1-O per sostenir que la llibertat d'expressió i de reunió no són drets qualssevol, sinó drets fonamentals que reconeixen els tractats i declaracions internacionals i protegeix la nostra Constitució. Tampoc per saber que les idees no delinqueixen i les persones sí. Per això no sembla raonable que es negui un espai públic municipal per motius polítics o perquè els sol·licitants opinin de manera diferent dels qui hagin d'atorgar el permís.

No és tan difícil. És de primer de democràcia. Però ha passat. A Espanya, no a Veneçuela. Perquè un jutjat de Madrid ha suspès de manera cautelar un acte en favor del "dret a decidir" que s'havia de celebrar en una sala del Matadero de Madrid, propietat de l'ajuntament de la capital.

L'acord ha estat adoptat després d'admetre a tràmit un recurs presentat pel PP contra aquesta cessió de l'espai públic i després que els madrilenys escoltessin el popular Martínez-Almeida acusar l'alcaldessa Manuela Carmena de trepitjar la dignitat de l'Ajuntament, a més d'altres floretes.

Potser el tal Almeida desconeix que quan ell feia la Primera Comunió, Carmena ja havia acreditat la seva condició de lluitadora antifranquista, fundat el despatx d'advocats laboralistes d'Atocha, en el qual el 1977 van morir cinc dels seus companys víctimes d'un atemptat de l'extrema dreta, abandonat el PCE per no tornar a formar part mai de la vida de cap partit i demostrat àmpliament el seu compromís amb la democràcia.

La llibertat d'expressió i de reunió són drets fonamentals que reconeixen els tractats i declaracions internacionals i protegeix la nostra Constitució

La interlocutòria, dictada pel magistrat José Yusty Bastarrache, destaca que "no és possible que un acte que obertament es dirigeix contra el que ha estat disposat per la Constitució i les resolucions del Tribunal Constitucional pugui comptar amb el suport d'un municipi" que "també té obligació de complir les lleis vigents". El jutge titlla d'"evident" que els béns municipals tenen com a funció principal servir als interessos generals, "entre els quals no es pot incloure, en cap manera, la pretensió de realitzar actes públics en favor d'un referèndum il·legal, suspès pel TC i que atempta directament, clarament i greument contra la unitat d'Espanya proclamada a la Constitució així com contra la sobirania del poble espanyol que s'atribueix, segons el mateix text constitucional, al conjunt de tots els nacionals i no a cada una de les seves divisions territorials, divisions que d'altra banda són contingents i variables, com demostra la nostra història".

Doncs res, que segueixi la festa. Perquè amb el mateix criteri esbossat per aquest jutge, a partir d'ara qualsevol pot demanar que es tanquin totes les cadenes públiques o privades de televisió en què parlin els polítics catalans sobre l'1-O —ja que ha estat declarat il·legal pel TC— o que abaixin el micròfon de la tribuna del Congrés cada vegada que pugin a la tribuna Rufián o Tardà a malparlar contra la Constitució i a favor de la independència. Posats a delirar, delirem tots, polítics, jutges i periodistes... Però després donarem tots lliçons de com refredar per poder dialogar i trobar una solució al problema català. Així no.