Catalunya no és l'única nació al món que demana decidir sobre la seva independència, en aquest cas, de l'Estat espanyol. Als Estats Units, diferents estats han impulsat iniciatives populars per demanar la independència i ara la situació es fa encara més visible amb el ja famós 'Calèxit', concepte que va sorgir després que Donald Trump guanyés les eleccions nord-americanes, però a Califòrnia s'imposés Hillary Clinton.

Els californians van començar a reivindicar llavors amb més força un referèndum per decidir el seu futur dins o fora dels EUA i la plataforma Yes California va presentar una iniciativa per la independència que establia la data per celebrar-lo, el 13 de març del 2018.

Ara ja tenen l'autorització legal per recollir signatures perquè la qüestió se sotmeti a votació. Una situació molt diferent a la que viu Catalunya i per la qual el Govern no ha deixat de provar de dialogar amb l'Estat i arribar a acords. El 'no' del govern de Mariano Rajoy és rotund.

Trump, però, abans d'arribar a la presidència va expressar al juny a Twitter la seva defensa del dret a decidir perquè, a parer seu, "l'autodeterminació és el dret sagrat de totes les persones lliures". El 45è president dels EUA ja s'havia manifestat a favor del Brèxit i del dret d'autodeterminació altres vegades, assegurant que aquella votació "va retornar als ciutadans del Regne Unit el seu país".

Sense drets

Ja el 2013, la Casa Blanca va tombar les sol·licituds d'independència de diferents estats -sobretot del sud dels EUA- emparant-se en el principi que la seva Constitució no només no recull aquest dret, sinó que subratlla que "el Congrés podrà admetre nous Estats a la Unió, però cap nou Estat podrà formar-se o erigir-se dins dels límits d'un altre Estat, ni un Estat constituir-se mitjançant la reunió de dos o més parts d'Estats, sense el consentiment dels legislatius dels Estats en qüestió".

De fet, el llavors director de l'Oficina de Comunicacions de la Casa Blanca, Jon Carson, va voler deixar molt clar que "en aquell document van consagrar el dret a canviar el nostre govern nacional a través del poder de la papereta electoral, però no van proporcionar el dret a abandonar-lo".

Els estats que van demanar-ho van ser Alabama, Alaska, Arkansas, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Colorado, Florida, Georgia, Louisana, Mississippi, Missouri, Tennessee i Texas. Però altres estats, com Vermont, ja s'havien independitzat segles abans, en aquest cas, durant 14 anys (1777-1791).

La DUI de Texas...

És el segon estat dels EUA en extensió i població i vol deixar de formar-ne part. Quan els dotze estats esmentats van demanar al seu govern la independència, Texas va ser el que va obtenir el nombre més gran de signatures (unes 125.000) i, de fet, fa molts anys que hi existeix aquest corrent independentista.

Tot i que l'executiu nord-americà li va tombar la petició, aquesta no seria la primera vegada que aquest estat del sud dels EUA s'independitzaria. En acabar la guerra d'Independència de Mèxic el 1821, Texas va passar a formar-ne part, però 15 anys més tard es va independitzar unilateralment i va proclamar la seva pròpia República. Només nou anys després, Texas va convertir-se en el 28è estat dels EUA.

Però el descobriment de pous de petroli, la creixent base tecnològica i la investigació biomèdica, entre altres raons, van convertir-lo en el segon PIB més alt dels EUA i aquest és un dels motius que els ha donat força en aquests darrers anys en la reivindicació de la seva pròpia nacionalitat i de la seva sobirania. Ara, els partidaris de la independència asseguren que Texas "serà una de les nacions més fortes i pròsperes del món".

...i el 'Tèxit'

De fet, el Moviment Nacionalista de Texas (TNM) porta més de dues dècades reclamant la independència i el triomf del Brèxit els va donar encara més força. Al seu web s'hi poden inscriure tots aquells ciutadans amb dret a vot i, de moment, tenen 340.217 vots promesos -de més de 20 milions de ciutadans- i asseguren que "més texans donen suport a la independència que a qualsevol altra causa dels dos partits polítics majoritaris". 

De fet, més del 50% dels votants republicans i independents hi estan a favor, mentre que només un 35% dels demòcrates volen la independència. 

Segons el TNM, els texans "poden votar per la independència i, si decideixen ser una nació una altra vegada, ho poden fer legalment" perquè "no hi ha res a la Constitució dels EUA, a la Constitució de Texas o a les lleis federals que previngui que un estat marxi".

Tribus independents

República de Lakota

A banda dels estats irredempts, hi ha també la qüestió índia. En català Turons negres, les Black Hills són una serralada situada a Dakota del Sud i que la tribu lakota considerava sagrada. El 1868 va signar un tractat amb els EUA pel qual se'ls prometia que aquesta part del territori seria seva per sempre, però uns anys més tard hi van trobar or i van incomplir el tractat. La tribu s'ha passat més de 150 anys per recuperar el que és seu i, finalment, el 2007 es va fundar la República de Lakota i es va formalitzar a Washington la rescissió dels tractats anteriors signats amb els EUA.

Dinetah

És la reserva índia més gran dels EUA. Les fronteres les marcaven quatre muntanyes, però el 1868 els EUA els va obligar a signar un tractat pel qual els confiscaven un 90% de les seves terres i els permetien de viure en el 10% restant. A poc a poc, se'ls va anar tornant les terres fins que el 1920 se'ls va atorgar la ciutadania nord-americana, cap al 1960 se'ls va permetre ensenyar la seva llengua a les escoles i el 1975 se'ls va concedir l'autogovern. Des de llavors, un 50% de la població està a l'atur.