Els Estats Units han autoritzat que els votants de Puerto Rico participin en l'anomenat Plebiscito para la Descolonización Inmediata de Puerto Rico. Les autoritats de Washington no han bloquejat la iniciativa sorgida de l'illa caribenya. Així, aquest diumenge 11 de juny els porto-riquenys podran accedir a l'autodeterminació, amb el ple acord del govern nord-americà. Els votants poden escollir entre tres opcions: la independència, mantenir l'statu quo com a estat lliure associat o esdevenir un estat dels Estats Units (la qual cosa suposaria la plena incorporació al gegant americà i la pèrdua de les especificitats de l'estatus d'estat associat).
Estat 51?
Encara que els porto-riquenys decidissin entrar als Estats Units i convertir-se en l'estat número 51, aquesta decisió no seria vinculant, perquè la potestat per adscriure's a la gran potència correspon únicament al Congrés. Podria passar que els porto-riquenys votessin a favor de la incorporació i que el Congrés ho rebutgés o, senzillament, no es pronunciés, que equival a una negativa. De fet, el 2012 el Congrés ja va evitar pronunciar-se després d'un referèndum similar (el quart d'aquest tipus), en el qual la majoria dels vots vàlids van ser favorables a convertir-se en un estat de la unió (en el recompte es va detectar un 30 % dels vots en blanc o nuls, i això va infondre molts dubtes sobre la validesa dels comicis). És improbable que la majoria conservadora de les cambres nord-americanes accepti la plena incorporació de Puerto Rico, ja que l'illa és un territori tradicionalment demòcrata i es reforçaria el paper del Partit Demòcrata als Estats Units. A més a més, ningú ignora la fòbia antillatina de Donald Trump, que fa improbable que aposti per afavorir la unió.
Perquè ara?
El novembre de 2016 Ricky Rosselló va guanyar les eleccions a governador de Puerto Rico com a candidat del Partit Nou Progressista, aliat dels demòcrates dels Estats Units. La base del seu programa era l'annexió als Estats Units, que ell considerava com la solució per a la caiguda completa de l'economia de l'illa: l'Estat Associat s'ha declarat en fallida i els serveis públics estan sota mínims; és clar que Puerto Rico no podrà pagar els interessos del deute i les retallades han provocat contínues protestes populars. Puerto Rico està en plena recessió. Gairebé la meitat de la població pateix una situació de pobresa (sense tenir en compte que molts porto-riquenys han marxat al territori dels Estats Units). Els defensors de la conversió en Estat asseguren que amb la unió podran accedir a fons federals per fer front als compromisos financers.
Els avantatges de la unió
Si Puerto Rico entrés a formar part plenament dels Estats Units, els porto-riquenys tindrien dret a beneficiar-se d'ajudes socials federals. A més a més, podrien votar el president dels Estats Units (ara no poden). Però estarien obligats a pagar impostos que ara no paguen, com l'impost de la renda. Els darrers estats que es van incorporar a la Unió, Hawaii i Alaska, a mitjà termini es van veure beneficiats econòmicament per l'annexió.
Independentistes marginals
En el darrer referèndum d'autodeterminació, el del 2012, els independentistes tan sols van endur-se un 5 % de tots els vots. Malgrat tot, el Partit Independentista Porto-riqueny (PIP) continua molt actiu en defensa de la separació. Considera que l'illa pateix una situació colonial i que els problemes econòmics venen, justament, de la dependència. Per tant, argumenten que més dependència no contribuiria a millorar l'economia. Tant el PIP com el Partit Popular Democràtic, defensor de l'estatus d'Estat Lliure Associat, han demanat a la població que no participi en els comicis. D'aquesta forma, tan sols els partidaris de la fusió amb els EUA són partidaris de celebrar aquestes eleccions, que és probable que no modifiquin la situació de l'illa.