Quan divendres passat el ministre portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va pronunciar, solemnement i parapetat a la taula oficial des de la qual s'adreça cada divendres per donar compte dels acords del Consell de Ministres, que a tot govern el preocupa la violència, en relació amb el que pot succeir a Catalunya les setmanes vinents, estava elevant a categoria de notícia una cosa que fins ara només era un rumor: s'està treballant des de les clavegueres de l'Estat perquè es produeixi un incident les setmanes que venen?

Altrament, costa trobar una explicació raonable a les paraules del ministre portaveu. Des de l'any 2010 s'han celebrat a Barcelona sis grans manifestacions relacionades d'una manera o d'una altra amb la sobirania de Catalunya. La primera, com a protesta per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut d'Autonomia, va marcar un procés de no retorn a la situació anterior i el final del règim autonòmic, tal com s'havia concebut fins llavors. Les altres cinc, cada any des del 2012, no han fet altra cosa que cohesionar el moviment independentista i fixar-ne els objectius. La resta l'ha anat fent en bona manera el Govern del PP amb les seves contínues negatives. En cap de totes aquestes concentracions, en les quals s'han mobilitzat milions de persones —sis, vuit, tant és— no s'ha produït ni el més petit incident. No és que hi hagi hagut incidents menors, és que simplement no se n'ha produït cap. Ho repeteixo, cap.

L'any 2014, ho recordo perfectament, algunes informacions ja advertien que es buscava desestabilitzar la concentració de l'11 de setembre. Aquests últims dies, el Govern espanyol ha aplegat en un mateix paquet informatiu repressió i violència. La repressió ja s'està veient els darrers dies amb querelles, notificacions a un miler de responsables públics, entrades a impremtes i mitjans de comunicació. Aquesta espiral augmentarà a partir de dimarts, ja que algú ha decidit a Madrid que calia deixar passar la Diada per elevar la resposta. Mentrestant, cadenes de televisió com La Sexta i presentadors estrella com Farreras han exposat sense embuts que a Catalunya la situació acabarà amb violència. Marhuenda també ha parlat de violència a Catalunya i Cebrián utilitza el diari El País també per parlar-ne. Hom arriba a la conclusió, i no és gaire difícil, que sembla que la desitgin, la violència, perquè no hi ha exemples que donin suport a la seva preocupació.

De fet, la violència relacionada amb el procés independentista català no ha vingut dels que defensen el referèndum, sinó del bàndol contrari. N'hi va haver en el Centre Cultural Blanquerna de Madrid l'any 2013, amb condemnes de fins a quatre anys de presó per desordres públics i agressions, i n'hi ha hagut en alguna concentració que s'ha celebrat a Barcelona.

Aquest dilluns, centenars de milers de catalans tornaran a manifestar-se pels carrers de Barcelona. I ho faran com sempre: en pau, convertint en festiva una jornada reivindicativa i confiant que aquesta vegada sí que serà la darrera que l'ANC i Òminum els convocaran massivament un 11 de setembre.