Després de molts mesos de saberuts debats en què han intervingut nombrosos economistes i polítics –sempre contraris al procés català– alertant del risc que suposava en una Catalunya independent el pagament de les pensions als catalans, el president asturià i també de la gestora del PSOE, Javier Fernández, de 68 anys d'edat, ha assenyalat aquest dilluns que el sobiranisme català està posant en risc la caixa única de la Seguretat Social i que les seves ànsies d'independència amenacen el sistema de pensions espanyol. No es podia ser més clar i directe: el que s'ha dit en campanya electoral és això, campanya electoral. I els números actuals treuen a la superfície la realitat: Catalunya és imprescindible per al pagament de les pensions espanyoles.

El professor de la Universitat de Colúmbia Xavier Sala i Martín, un dels que amb més afany han defensat que el problema de les pensions era, en tot cas, molt més espanyol que català, s'ha afanyat a matisar el dirigent socialista i li ha recordat que la inviabilitat del model espanyol vigent no manté similitud amb la situació que tindrien per davant els pensionistes catalans. De fet, la situació espanyola, que avui també és catalana, és summament greu, ja que el Fons de Reserva de les Pensions té recursos només fins al desembre de l'any que ve, com ha comunicat el govern espanyol a Brussel·les en el denominat pla pressupostari 2017. Quan arribi aquesta data, segons càlculs de l'Executiu espanyol, la suma de la guardiola de les pensions, que el 2011 era de gairebé 67.000 milions d'euros i dels quals al juliol quedaven al voltant de 24.000 milions, s'haurà esgotat.

Aquesta és la situació real de l'economia espanyola i per això el govern espanyol del PP s'ha compromès a nous ajustaments pressupostaris davant de Brussel·les. Uns comptes que no podrà tirar endavant en el Parlament si no compta amb una complicitat del PSOE, com ja la va obtenir per investir Mariano Rajoy com a president. L'enquesta del CIS donada a conèixer aquest dilluns no ha fet més que radiografiar les misèries dels socialistes espanyols: la seva caiguda en les urnes després de l'espectacle protagonitzat en les últimes setmanes seria molt important. Tant que els populars podrien doblar en percentatge de vot els socialistes i aquests últims perdrien, amb seguretat, la segona plaça en benefici de Podemos i les seves confluències. Tot apunta, per tant, que al PSOE encara li falta molt temps per guanyar autonomia en les seves decisions. Fins i tot, potser, Fernández ja s'haurà jubilat.