En moltes ocasions, la política i l'aritmètica topen de cara. La moció de censura presentada pel líder de Podemos, Pablo Iglesias, al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, és un d'aquests casos. Iglesias va reunir 82 vots a favor -els del seu grup parlamentari i les seves confluències territorials, a més dels 9 d'Esquerra Republicana i els dos de Bildu- i 170 en contra, els del PP i Ciutadans; 98 parlamentaris més es van abstenir, entre ells els diputats del PSOE i del PDeCAT. Però aquesta aritmètica en contra ja estava descomptada des d'abans del debat i, per tant, la importància és relativa. Ningú no canvia el seu vot anunciat prèviament en un debat d'aquesta naturalesa.

La qüestió després de dos dies de fortes topades al saló de plens de la carrera de San Jerónimo i d'una discussió política més que acceptable en termes parlamentaris és si a Pablo Iglesias la moció de censura que ha presentat li ha valgut la pena. Si la seva imatge com a líder de l'esquerra o, per ser més precisos, com un dels líders de l'esquerra, surt reforçada o, al contrari, s'ha debilitat. És en aquest punt on es jugava la batalla d'aquesta moció de censura que tenia molt de tàctica i també de fixar una imatge fresca, contundent i radical en el llenguatge davant la resta de formacions. Segurament, en aquest aspecte Iglesias ha guanyat totes les batalles que es dilucidaven al Congrés entre dimarts i dimecres.

Quatre exemples: l'absència de Pedro Sánchez de la Cambra Baixa s'engrandeix en els debats parlamentaris importants. José Luis Ábalos, el portaveu socialista, haurà de millorar molt per fer-se un lloc i d'una manera ràpida, si no el PSOE corre el risc que Iglesias copi tot el protagonisme de l'esquerra. Segon, Irene Montero, la portaveu que ha substituït Errejón, s'ha graduat amb nota. Tercer, el paper de Ciutadans es fa cada vegada més petit al Congrés, on el seu discurs perd força com a crossa del PP. I quart, les picades d'ull entre PSOE i Podemos caldrà seguir-les atentament per saber si desemboquen en un inici de festeig. Ja s'han citat a reprovar el ministre Cristóbal Montoro al Congrés, una cosa que si prosperés, evidenciaria novament la solitud del PP, com ja li va passar amb el titular de Justícia, Rafael Catalá.

He deixat per al final el debat territorial. Aquí no hi va haver cap novetat, ni en clau catalana ni en clau espanyola. Rajoy té els mateixos aliats que abans del debat i Carles Puigdemont i Oriol Junqueras també. I Podemos en aquest assumpte va girar sobre si mateix en diverses ocasions per quedar-se on era. En canvi, sí que es va moure el líder de l'organització morada a Catalunya, Albano Dante Fachin, que va explicar a Barcelona, mentre Iglesias tocava suaument el violí, que el 63% de les bases catalanes de Podemos havien aprovat participar en el referèndum. En espera de veure com es concreta, la notícia no és ni de bon tros menor i interpel·la els dirigents dels comuns que, atrafegats com estaven amb la carpeta de la moció de censura, semblen haver aparcat la carpeta catalana.