Cinquanta dies s'han complert ja des de les eleccions del passat 26 de juny i Espanya continua amb un govern en funcions, un candidat proposat pel Rei que no ha comunicat a la presidenta del Congrés quan se sotmetrà a la sessió d'investidura i unes negociacions entre PP i Ciutadans ajornades fins que transcorrin les calors del tòrrid agost. No deixa de ser curiós que, mentre es predica la necessitat d'acordar un govern com més aviat millor, es posposin les reunions fins ben entrada la tercera setmana d'agost.
El cert és que, més enllà de tot el soroll ambiental que comporta una investidura a president del govern, la situació segueix i seguirà bloquejada si el PSOE no cedeix en el seu 'no'. Els 169 escons del PP després del lliurament de les 32 actes de Ciutadans a canvi d'unes exigències mínimes no arriben a 176. La clau segueix sent de Pedro Sánchez que resisteix, aparentment, les pressions de la vella guàrdia socialista. La pregunta sense resposta continua sent, fins a quan?
Rivera li ha demanat que ho faci pel bé d'Espanya, González i Guerra l'han acusat de bloquejar qualsevol solució i Rajoy s'ha cansat del maltractament rebut. Per més que una part del PSOE sigui partidària d'un armistici amb el PP, la qüestió no sembla tan senzilla. Entre altres coses perquè Sánchez i el seu grup dirigent creuen a ulls clucs que s'han d'oposar 'pel bé d'Espanya'.
Curiosa situació aquesta en què uns i d'altres es tiren el patriotisme a la cara, mentre els programes electorals romanen guardats en el fons d'un calaix. I només l'abandonen quan l'exigència del guió ho fa imprescindible. Però aquest moment encara no ha arribat. I Rajoy i Sánchez segueixen en el seu laberint. I Rivera, mentrestant, disposat per a la foto.