Potser la frase més repetida d'un dels polítics més poderosos d'Itàlia durant dècades, el democristià Giulio Andreotti mort el maig del 2013, era que "el poder desgasta qui no el té". Ho sabia de sobres Andreotti, que va sobreviure a tota mena d'intrigues, i va participar també en moltes d'elles, per sortir gairebé sempre a la superfície: president del consell de ministres transalpí en set ocasions, diputat entre 1946 i 1991 i senador vitalici a partir de 1991. En aquella Itàlia, les carreres polítiques eren certament molt longeves però Andreotti va superar totes les plusmarques. I, és cert gairebé sempre, el poder desgasta qui no el té. L'últim exemple d'això potser és Albert Rivera, el polític que va poder saltar a la política espanyola en un moment inèdit de la vida pública espanyola: un temor atroç de les elits a l'arribada de Pablo Iglesias i Podemos i un Partit Popular obert en canal per la corrupció, una circumstància que feia presagiar una caiguda en picat dels conservadors.

La política espanyola va necessitar dues eleccions –desembre del 2015 i juny del 2016–, els errors d'Iglesias potser a causa d'un ego desmesurat, el cop d'estat de Susana Díaz contra Pedro Sánchez i més que una empenta mediàtica al PP per situar el temut final del bipartidisme en un bipartidisme imperfecte. Pot semblar el mateix, però no ho és. En aquest moviment de peces qui més va perdre era el que menys força tenia, Ciutadans. Sense organització territorial per a una aventura tan complicada, amb quadres desiguals en moltes de les àrees temàtiques i amb un líder, Albert Rivera, massa intermitent, C's corre el risc de convertir-se en una força política intranscendent. No arriba per assolir acords parlamentaris amb el PP i és prescindible per atreure el PSOE.

D'això semblen haver-se'n adonat tant populars com socialistes i el principal risc de Rivera és ser una nova Rosa Díez i Ciutadans un nou UPyD. Els mateixos que van embarcar en aquesta aventura espanyola Rivera es mostren ara renuents amb la seva actitud política. Els mateixos que a Madrid veien Rivera com el català dialogant li retreuen ara un excés de catalans a la cúpula del seu partit. I les expectatives del líder de Ciutadans de ser el nou Miquel Roca o Duran i Lleida i moure's al seu aire en moltes de les empreses de l'Ibex han quedat en això, en expectatives. Encara és aviat per certificar algunes coses, però el seu glamur a la capital espanyola ha entrat en un perillós descens.