Aquest any s'acompleixen els 80 anys de l'inici de la guerra civil espanyola. La Generalitat ja havia anunciat que organitzaria tot un seguit d'activitats, que s'obrirà amb un acte institucional que se celebrarà aquest dilluns al vespre al Palau de la Música. Però les celebracions s'han inaugurat abans, amb un acte de l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat (EUROM / Universitat de Barcelona), amb la participació del Diplocat. L'acte ha estat presidit per Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.
R. Romeva - D. Ramírez - A. Royo © Josep M. Ruè - Universitat de Barcelona
La universitat, amb el passat, pel futur
El rector de la Universitat de Barcelona, descendent d'una víctima de la guerra, ha pres la paraula en primer lloc i ha alertat contra el perill que els fets del passat es repeteixin: ha afirmat que els discursos de la por encara són vigents, avui en dia, a molts llocs d'Europa. I ha avisat contra la temptació, per part dels encarregats de la nostra defensa, d'intervenir contra de la voluntat democràtica del poble. Ha reafirmat el compromís de la Universitat de Barcelona amb projectes relatius a la memòria històrica, com la biblioteca del Pavelló de la República, o el Banc de Dades de l'ADN dels desapareguts. Però ha subratllat que el paper més important de la universitat és la seva lluita perquè la gent "perdi la por a pensar lliurement".
La Generalitat, amb la memòria
Albert Royo, secretari general del Diplocat, ha carregat contra les polítiques de molts líders europeus "que fan caure la cara de vergonya". Raül Romeva també ha insistit en els vincles entre la guerra civil espanyola i les guerres de l'actualitat, i ha recordat el drama dels refugiats de Síria: "Qualsevol guerra és un fracàs de la humanitat". Romeva ha remarcat que cal fer memòria, però alhora, ser solidaris. I ha afirmat que Barcelona, que el 1936 va ser un referent de llibertat, democràcia i pau, i ha de continuar sent-ho ara. Segons Romeva, Catalunya vol reafirmar la seva personalitat internacional, justament, per acomplir aquests objectius de llibertat, democràcia i pau.
L'acadèmia recorda el 1936
L'acte s'ha completat amb una part acadèmica: una conferència del politòleg Georges Mink, fill d'un polonès membre de les Brigades Internacionals; la projecció d'un petit curt elaborat per l'EUROM, una taula rodona amb la participació dels historiadors Luis Martín Ramos, Mary Nash i Robert S. Coale; i una intervenció de Jordi Guixé, director de l'Observatori Europeu de Memòries. George Mink ha recordat la figura del seu pare, un jueu polonès que va arribar a Barcelona per participar a l'Olimpíada Popular, que va quedar-se a lluitar en la guerra, que va patir l'exili i que va passar pels camps d'Argelès i pels camps nazis. Ha afirmat que el "No pasarán" forma part dels referents polítics que el seu pare li va transmetre.
Georges Mink. © Josep M. Ruè - Universitat de Barcelona
Paral·lelismes amb l'actualitat
Mink ha resaltat que la situació dels anys trenta del segle passat té molts paral·lelismes amb l'actualitat: una deslegitimació de les elits tradicionals, un esgotament de les formes de poder, un ascens a alguns països de l'extrema dreta, una crisi que genera incertesa, un augment de les desigualtats, el sorgiment de nous pols geoestratègics que desafien a les potències tradicionals, un resorgir de l'imperialisme... Mink assegura que els senyals són força negatius, i adverteix que "Mai més" continua essent un lema completament vigent.