Fa uns mesos Raimon advertia que es retirava. Ara, arriba l'hora definitiva del seu comiat musical. A Barcelona s'acomiadarà amb dotze concerts al Palau de la Música, els quatre caps de setmana del mes de maig. Raimon no volia fer una actuació en un gran escenari, perquè volia tenir el públic aprop, per a una ocasió molt especial. Promet que cantarà els temes que la gent vol sentir, perquè desitja que en surtin satisfets. El divendres 5 serà la primera actuació d'aquest cicle. Les entrades estan a la venda a la web del Palau. Els preus oscil·len entre els 8 i els 38 €.
Tres concerts especials
Tres dels concerts tindran un contingut molt especial, amb la col·laboració dels cors de l'Orfeó Català. El concert del dissabte 13 comptarà amb la participació del Cor de Noies de l'Orfeó Català, dirigit per Buia Reixach i Feixes; amb la col·laboració de Josep Surinyac al piano, Arnau de Paz Castany al trombó i Martina Arqués al violoncel. El programa inclourà "Veles e vents" i "Parlant-me de tu". El diumenge 14 Raimon actuarà amb el Cor Mitjans de l'Orfeó Català, dirigit per Glòria Fernàndez, amb Laia Armengol al piano. Interpretaran "Diguem no" i "Si miraves l'aigua". El tercer concert especial tindrà lloc el diumenge 28, amb el Cor Infantil de l'Orfeó Català, dirigit per Glòria Coma i amb Pau Casan al piano. Interpretaran "Jo vinc d’un silenci" i "D’un temps, d’un país".
De Xàtiva al món
Raimon és un dels cantants més especials de la Nova Cançó. Va néixer a Xàtiva, fill d'una família treballadora. Fins que va arribar a la universitat desconeixia l'existència d'una literatura escrita en català i no era conscient de les possibilitats culturals del valencià. La seva primera cançó va ser "Al vent", que no tenia en principi cap contingut polític: la va fer després d'anar de paquet en una moto. El 1962 va conèixer Josep Maria Espinàs, dels Setze Jutges, que el va animar a continuar cantant. El 1963 va gravar un text emblemàtic: "Ahir" (conegut com "Diguem no"). El 1966 seria un any clau per a ell, perquè actuaria en un concert mític a l'Olympia de París i gravaria un disc, El caminant i el mur, amb temes d'Espriu. Va tenir greus problemes amb la censura franquista, però en canvi va actuar, amb molt d'èxit, a diferents països del món. El 1976 actuà a les Sis Hores de Cançó a Canet. A partir d'aquest moment, Raimon es distanciaria de la música de protesta, però malgrat tot, continuaria essent considerat un símbol de la resistència cultural catalanista i d'esquerres al País Valencià, i tindria problemes per actuar a aquest territori. Ha rebut molts reconeixements, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.
Tot el que he cantat
L'editorial La Magrana ha volgut fer coincidir els concerts de comiat de Raimon a Barcelona amb el llançament del llibre Tot el que he cantat. Lletres completes, 1959-2017. Es tracta d'un volum en què es recopilen els 70 àlbums, entre LP i singles, que ha gravat el cantant de Xàtiva des dels seus inicis. Una carrera en què es barregen les lletres pròpies amb les versions musicades dels grans de les lletres catalanes, d'Ausiàs March a Salvador Espriu. Paral·lelament, Spotify ha anunciat que té tota la discografia de Raimon disponible online. A partir d'ara qualsevol podrà escoltar qualsevol cançó del cantautor per internet. Fins i tot els singles més desconeguts s'han digitalitzat i penjat.
Comiat definitiu
En uns temps on contínuament els cantants retirats retornen als escenaris, Raimon assegura que el seu serà un comiat definitiu, perquè vol acabar en un bon moment artístic: "Finire in bellezza", com ho defineix en italià. Els que el coneixen opinen que és probable que sigui així. Raimon afirma que vol dedicar-se a escoltar música, a llegir llibres, a gaudir de la vida... I assegura que ni actuarà en directe ni farà gravacions d'estudi. El màxim que potser farà és compondre cançons, perquè d'altres les cantin. Apart d'això, ho té molt clar: "Vull deixar de ser una persona pública, vull fer una vida de ciutadà".