El nou director d'El Mundo és Francisco Rosell (Puertollano, Ciudad Real, 1956), el cinquè des de la destitució de Pedro J. Ramírez el 2 de febrer del 2014. Rosell és un veterà del diari, en què va començar exercint com a director fundador de l'edició d'Andalusia, el 1996, procedent de Diario 16. Substitueix Pedro García Cuartango, director en funcions des de maig del 2016. Ha estat el mateix propietari del grup, l'italià Urbano Cairo, qui aquest dimarts, passat migdia, ha comunicat el relleu als caps de la redacció.

Fins aquest dimarts, Rosell era adjunt al president d'Unidad Editorial, Antonio Fernández Galiano, i director de Foros, àrea que s'ocupa dels esdeveniments que organitza el grup editor, propietari també de les capçaleres Marca i Expansión. Rosell és tertulià a Antena 3, TVE, 13TV i esRadio, la de Federico Jiménez Losantos. Abans va passar per la Cope, Onda Cero i Radio Nacional. És autor del llibre Treinta años de nada: anatomía del régimen andaluz (2008).

En la seva etapa andalusa, Rosell va dirigir la cobertura de casos de corrupció com el dels EROs, Costa Doñana o el finançament il·legal d'UGT. Una d'aquestes cobertures, l'espionatge de les caixes d'estalvi sevillanes, el va dur a la banqueta costat de l'autor de la informació, Javier Caraballo, ambdós demandats pel llavors president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, que sol·licitava una fiança de més de 700.000 euros. Els dos periodistes van ser absolts.

Un toro mecànic

El repte que l'espera ara té altres complicacions, entre altres estabilitzar la direcció del diari, un autèntic toro mecànic des de la sortida de Ramírez, i mantenir la calma que Cuartango ha donat enguany a la redacció després de la tempestuosa etapa anterior, afeixugada per l'aplicació d'un ERO amb 160 acomiadaments. Rosell compta amb el sòlid suport del president de l'editora, Antonio Fernández Galiano, qui fa dos anys el va nomenar el seu adjunt quan El Mundo va desmantellar l'edició d'Andalusia.

Com altres capçaleres, l'edició impresa d'El Mundo va sèquia avall. Ha perdut el 37% de les seves vendes des del 2013 i ara circula diàriament 108.510 exemplars. En canvi, la seva versió digital (15,8 milions d'usuaris únics) s'alterna amb la d'El País (18,5 milions) en el primer lloc per nombre d'usuaris únics. Unidad Editorial va tancar el primer trimestre de 2015 amb un resultat operatiu (ebitda) de 3,9Meur, 6,2 milions més respecte del mateix període de l'any anterior,

El nou director ha explicat que "la nostra fortalesa radicarà en adaptar-nos a les necessitats del lector, però sense perdre l'ànima i esperit d'un diari que ha marcat tendència i que seguirà fent-ho".

La seva aposta editorial "serà el periodisme d'investigació des del rigor, així com ser altaveu d'aquesta generació d'espanyols que vol un país en què les institucions siguin salvaguarda del bon funcionament del sistema democràtic i que la societat civil i creativa tingui el paper protagonista que exigeix ​​la construcció d'un país que mogui a l'orgull de propis i estranys, com en la Transició".

Mèrits de Cuartango

En un comunicat, els consellers del grup editor han destacat "la meritòria tasca que ha desenvolupat Pedro G. Cuartango", que "ha contribuït a empènyer decisivament el procés de transformació del diari per respondre al repte digital".

Pedro G. Cuartango (Miranda d'Ebro, Burgos, 1955), casat i amb quatre fills, va ser membre fundador d'El Sol. En tancar aquest diari, el 1992, va passar a El Mundo, on ha estat director de les pàgines d'Opinió catorze anys i de la secció EM2 / Cultura.

Unidad Editorial ja va advertir que Cuartango era un director en funcions. Durant aquest any no ha fet cap nomenament ni fitxatge. Ell mateix, que sempre s'ha considerat provisional, mai va ocupar el despatx del director. Un aplaudiment "que s'ha escoltat per tot l'edifici", exagera un dels presents, ha seguit el seu missatge de comiat a la redacció.

Vídeo del comiat de Cuartango

Rosell, exigent

Els que han treballat amb Rosell parlen d'un periodista clàssic de paper —no té compte de Twitter— molt exigent, que sap dirigir i moure una redacció. Tots parlen a condició de no ser identificats. "No és un qualsevol", recorda un dels seus exredactores a Sevilla. "És bon periodista, té criteri, sap fer diaris", segueix. "És poc diplomàtic, sec. D'aquests de mossegar i no deixar anar [els temes], sempre demanant més", el descriu un altre.

La redacció ha rebut el nomenament de Rosell a contracor, amb un cert disgust. En contra seu juga el fet d'aterrar "des de dalt": mai va treballar a la redacció madrilenya del diari i és el president del grup qui el va nomenar adjunt seu durant dos anys i li ha encarregat tasques de representació.

Tampoc l'afavoreixen les diferències percebudes amb el seu antecessor. Un veterà del diari que coneix i estima tots dos explica: "Rosell no és tan liberal ni intel·lectual com Cuartango; és més polític i més conservador". Un altre, aquest ja fora d'El Mundo, recorda les trifulgues, que sovintejaven, entre Cuartango i Galiano, queixós del baix perfil institucional del ja exdirector. "Cuartango és un filòsof, un savi, de caràcter més reservat, i no és dòcil. Rosell, pel seu càrrec", afegeix,"està més acostumat a representar l'empresa".

Els editors italians són generalment reticents a canviar els directors de les seves capçaleres, un esdeveniment que en aquell país se sol jutjar com una crisi greu. El fet que Fernández Galiano hagi convençut Urbano Cairo de donar aquest pas permet fer-se una idea clara de qui ha guanyat el pols.

L'ultim desafiament

Cuartango ha defensat l'actuació d'El Mundo pel que fa a les fabricacions de la policia patriòtica per l'Operació Catalunya. No obstant això, s'ha mostrat crític amb la peculiar línia informativa del diari sobre l'11-M i també ha demanat disculpes per errors comesos en el seu mandat, com el cas Nadia.

El seu últim desafiament ha estat publicar, amb onze mitjans més del consorci d'investigació EIC, els Football Leaks, que descobreixen la trama de frau fiscal a l'entorn d'alguns cracs del futbol mundial, entre d'altres Falcao, Coentrao, Di María, Pastore o Cristiano Ronaldo. Tots tenen ara processos oberts per aquests fets.

També els tenen l'exdirector i tres redactors, imputats per revelació de secrets pel jutge Arturo Zamarriego, que havia ordenat aturar la publicació de Football Leaks. Cuartango no ignorava que aquesta informació irritaria al Reial Madrid i al seu entorn, però va desconèixer Florentino Pérez tant com al jutge i la va publicar.

Rosell serà mesurat, justament o injusta, contra aquesta trajectòria. Una ex col·lega seva de molts anys, avui en un altre mitjà, assevera que no hauria actuat de forma molt diferent. "Em costa creure que [Rosell] no serà tan combatiu com a Andalusia amb el PSOE", diu. Ho sabrem des d'avui mateix.