Tenir la idea, dur-la a terme, fer una primera inversió inicial i... continuar buscant inversió. Els emprenedors posen tota la carn a la graella per tancar rondes de finançament, però, una vegada s'ha aixecat capital, quin és el rol de l'inversor? Com funciona el retorn? L'inversor passa a tenir un paper principal en el negoci o es queda al marge?

Iñigo Laucirica, investment manager de Samaipata, assenyala a aquest mitjà que en capital de risc totes les fases de la inversió "tenen la seva complexitat". "Els fons fem molta feina de cara a detectar i conèixer els projectes, però això no és suficient, ja que sense una reputació i marca potents és difícil aconseguir accés als millors fundadors per posteriorment invertir en les seves empreses". "En rondes atractives cal competir per liderar la ronda. Durant el procés, els fons rivalitzem tant en la valoració oferta com en el suport que podem donar a futur a les companyies", recorda Laucirica, que afegeix que "malgrat la feina que la precedeix, la inversió inicial és només l'inici. Encara que són els fundadors i empleats els que carreguen amb el pes de la construcció del negoci, els VC estem també involucrats en l'àmbit estratègic, financer i operacional".

Diego Camilleri, General Partner de Lanai Ventures, apunta que "a la pràctica, fins que no s'ha realitzat un exit, la rendibilitat d'una inversió és zero. Hi ha molts casos en els quals el retorn mai no arriba a materialitzar-se, que és nul, per això és igual d'important l'estratègia d'entrada que l'estratègia de sortida", argumenta. En aquest sentit, agrega que "l'enemic més gran de la inversió en Capital de Risc és la incertesa, i mentre els tipus es mantinguin elevats, no hi hagi visibilitat sobre la seva evolució al mitjà termini, i no es reactivin les sortides a borsa i les adquisicions per part de les grans corporacions, no esperem veure un increment substancial en la gana inversora".

Per la seva part, Juan Orbea, analista a Swanlaab Venture Factory, aclareix que materialitzar bons retorns de forma consistent, en diferents escenaris de mercat i durant llargs períodes de temps (dècades), també és "altament complicat". "Venim d'uns anys amb tipus d'interès per terra, la qual cosa feia anormalment fàcil aixecar capital, endeutar-se, etc. Però això és una cosa que no només afecta els inversors professionals, també els Estats, les empreses i les persones en particular. Crec que seguim en aquell període que va començar l'any passat de sequera financera, encara que potser amb menys intensitat".

"Poques inversions acaben sent rendibles"

La rendibilitat de la inversió en start-ups és una utopia o és perseverança? Iñigo Laucirica indica que les start-ups són negocis "molt fràgils i arriscats" i que existeix dispersió respecte a la rendibilitat. "La majoria acaben no sent inversions rendibles i unes quantes determinen l'èxit del fons en el seu conjunt. Els inversors hem de construir carteres a valoracions raonables que ens permetin oferir una rendibilitat conforme al risc als nostres propis inversors, tenint en compte que molts negocis no prosperaran. La diversificació és la clau que ens permet invertir en aquest tipus d'actiu de forma rendible i disciplinada".

Alhora, Orbea explica que les companyies invertides en early stage per un fons de capital de risc solen materialitzar un retorn als 5-10 anys de ser invertides, la qual cosa es coneix com un "esdeveniment de liquiditat", que sol consistir en la compra de la companyia per una altra empresa o en una sortida a borsa (IPO). "Normalment, com més gran és el potencial de la companyia, més tard es ven o surt a borsa, per la qual cosa ens estaríem apropant més a 10 anys." En aquesta línia, tant Orbea com Camilleri asseguren que l'inversor s'emporta un percentatge diferent segons la valoració acordada i el capital invertit. "Obtenir el retorn esperat depèn de molts factors, només es pot saber si l'obté una vegada realitzat l'esdeveniment de liquiditat. A més, el retorn esperat es mesura sobre el fons, no sobre les companyies individuals", apunten.

Atracció de capital

I el retorn és igual a tots els països? Camilleri és rotund i afirma que no. "Encara que a Espanya els retorns en la inversió en start-ups són elevats i per sobre de la resta d'actius, segueixen per sota dels altres grans països europeus, i especialment dels d'EUA. Creiem que això canviarà, perquè els emprenedors espanyols no tenen res a envejar als emprenedors d'altres països, i això està atraient cada vegada més capital internacional. D'altra banda, el retorn es dona en la desinversió, i Espanya és un mercat amb poques sortides a borsa i amb poca activitat compradora per part de grans companyies. Això allarga els terminis de sortida, impactant al retorn potencial a obtenir," acaba.