El primer cost del corredor d'hidrogen verd que connectarà Barcelona i Marsella serà de 2.500 milions d'euros, segons ha confirmat el president d'Espanya, Pedro Sánchez, en una declaració institucional conjunta amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el primer ministre francès, Emmanuel Macron i el seu homòleg portuguès, António Costa. Von der Leyen ha dit que el projecte pot estar pel 2030 i que podrà transportar inicialment 10 milions de tones d'hidrogen verd, el 10% del total produït a Europa, i ha obert la porta a la sol·licitud de Sánchez que la UE assumeixi el 50% del cost.

El termini per presentar el projecte a la convocatòria d'ajuts europeus venç el proper 15 de desembre. La compareixença oficial, sense preguntes, ha tingut lloc després d'una reunió a la seu de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, a Alacant, prèvia a la cimera del Grup Euromediterrani que EU-MED9 que tindrà lloc aquest mateix divendres a la ciutat de la comunitat valenciana. Els 2.500 milions són 500 menys que els 3.000 que havia estimat inicialment l'IEEFA (Institut per a l'Economia de l'Energia i Anàlisi Financer). Ara bé, el cost augmentarà fins als 3.850 milions d'euros si es compta el tram que s'ha de construïr entre Celourico da Beira, a Portugal, i Zamora. 

Sánchez ha apuntat que el corredor, completat amb el que connectarà Celourico da Beira, a Portugal, amb Zamora (i que sí que podrà transportar gas), serà "el primer gran corredor d'hidrogen verd de la Unió Europea". Podrà produir el 10% del consum d'aquesta energia basada en l'emmagatzematge en el temps d'energia eòlica i fotovoltaica a partir de la separació de molècules.

"Els europeus hem de ser solidaris per reduir la dependència energètica de països que fan servir l'energia per fer xantatge als països europeus pel seu suport a Ucraïna", ha afirmat Sánchez en referència a la Rússia de Vladimir Putin. Amb el corredor, ha dit, Europa ha de caminar cap a la "neutralitat climàtica" i Espanya pot "liderar l'aposta" de l'hidrogen verd, "una de les seves pedres de toc", ha dit.

Per Macron, el HD2Med, nou nom amb el que s'ha rebatejat el BarMar per tal de destacar el seu paper verd (no transportarà gas natural com estava previst), "és coherent amb l'estratègia col·lectiva" de la Unió Eurpea. "D'una banda ens permet aproximar-nos a l'objectiu col·lectiu de reduir les emissions i anar abandonant els fòssils", i de l'altra millorar "la innovació", potenciar "la sobirania i l'autonomia" i "diversificar" les fonts d'energia europees. "Hem hagut de superar algunes dificultats, com travessar el Pirineu", ha recordat. 

"Altres països" podrien sumar-se

Macron, a més, ha obert la porta a que "altres països" se sumin al corredor, de forma que Europa i els països mediterranis tinguin la capacitat "de produir hidrogen o bé d'importar-lo" d'altres indrets.

Costa, per la seva banda, també ha destacat la importància de "diversificar" fonts d'energia. "Quant més diversifiquem, menys dependència tindrem", ha dit el primer ministre portuguès, que ha assegurat que la construcció del H2Med, antigament conegut com BarMar, suposa un "canvi de paradigma" energètica a Europa. "Ja no som només importadors i reeexportadors, sinó també productors d'energia. I com que a Espanya i Portugal tenim les millors condicions naturals per a l'energia verda, podem produir a preus més baixos", ha afegit. 

António Costa: "Ja no som només importadors i reeexportadors, sinó també productors d'energia"

Von der Leyen, per la seva part, ha recordat que l'any 2020 van detectar la necessitat de crear corredors verds per tal de transportar aquesta energia i que la guerra d'Ucraïna els ha servit per "accelerar el desenvolupament de renovables". "La península Ibèrica serà un dels principals hubs energètics de la Unió Europea", ha afegit, per la qual cosa Europa finançarà la meitat del corredor. "Aquest corredor pot ser una porta energètica amb la resta del Mediterrani i connectar amb Egipte o altres països com el Marroc", ha afegit. 

El tram que connecta Celorico i Zamora podria trigar quatre anys a estar enllestit, comptant els 26 mesos que poden trigar a arribar les autoritzacions pertinents. El tram de Barcelona a Marsella, Barmar, podria trigar 26 mesos a obtenir els permisos, començar a construir-se l'any 2025 i trigar 30 mesos més a estar construït, informa Europa Press. 

La gran canonada que recorrerà part de l'Europa mediterrània es presentarà candidata a rebre finançament de la Unió Europea. El Govern espanyol espera que la Unió Europea assumeixi la meitat del cost total. Experts de la IEEFA han qüestionat que Espanya i Portugal puguin produir suficient hidrogen verd per abastir el nou corredor, i també qüestionen que hi hagi prou demanda d'aquest tipus d'energia.

Poca estona després de la compareixença dels líders europeus, Repsol, Naturgy i Reganosa han fet pública la seva aliança per a desenvolupar un 'hub' de producció d'hidrogen renovable a Galícia, amb 30 MW inicials escalables a 200 MW. Produirà més de 4.000 tones de renovables cada any. La inversió inicial serà de 300 milions d'euros. 

Fa només uns dies, l'u de desembre, el mateix Sánchez presentava a Cadis un nou projecte d'hidrogen verd que construirà CEPSA amb una inversió inicial de 5.000 milions d'euros a Andalusia. L'acceleració de les renovables propiciada per la guerra d'Ucraïna ha fet que la producció d'energia verda es multipliqui fins al punt que s'espera que en els pròxims cinc anys es multipliqui per cinc, un ritme que equival al dels darrers 20 anys al món.