La patronal eòlica espanyola ha publicat aquest dimarts un nou comunicat de pressió al govern espanyol per tal que obri la subhasta pública d'eòlica marina, que fa tres anys que acumula endarreriments en el seu avenç. Demanen "publicar l'ordre ministerial que publiqui la primera subhasta d'eòlica marina a Espanya" i assenyalen els costos econòmics que pot tenir per al territori espanyol. 

L'Associació Empresarial Eòlica (AEE) s'ha unit amb el Foro Eólico Marino i apunta que hi ha un risc de "deslocalització d'inversions industrials i portuàries" cap a altres països com Portugal, França o Marroc que ja han començat la seva carrera per instal·lar aerogeneradors als mars. Segons els càlculs de la patronal, mentre no s'engega aquesta cursa s'està impedint la creació de 7.500 feines a Espanya i l'aportació de 2.000 milions d'euros anuals al PIB espanyol. 

El mes de desembre de 2021, el Ministeri de Transició Ecològica va publicar la seva Fulla de Ruta per al desenvolupament de l'Eòlica Marina, que planejava que Espanya pugués tenir entre 1 i 3 GW d'eòlica marina instal·lada de cara al 2030. Es va obrir llavors un cronograma poc definit, per la qual cosa ara el sector reclama "un calendari clar". En el cronograma, després del marc estratègic d'Energia i Clia i els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim, es calculaven entre 3 anys i mig i 5 anys per tal d'avançar en les tramitacions administratives (entre 18 i 24 mesos) i construir i muntar els parcs (entre 24 i 36 mesos).

Cap d'aquestes fases ha començat encara, perquè després que el sector esperés durant tot l'any 2022 l'aprovació d'aquest POEM que funcionava com a mapa del tresor per a saber on s'instal·larien els generadors, no va ser fins a l'inici de 2023 quan es va fixar aquest mapa. Les normes de la subhasta van sortir a consulta pública un any i 9 mesos després, el setembre de 2024, però encara no s'ha obert oficialment la subhasta i són ja 3 anys encadenant diferents endarreriments. Amb el calendari previst, la subhasta hauria de començar en els mesos vinents per tal que hi hagi alguna opció d'arribar a 2030 amb els temps previstos. 

A Catalunya, el POEM només va considerar apte per a l'eòlica marina una zona de la Costa Brava que ha generat rebuig entre pescadors, sector turístic i alguns ecologistes que alerten que la biodiversitat s'hi veuria amenaçada. Existeix gran controvèrsia i falta d'estudis sobre com afecten aquestes instal·lacions en els ecosistemes. Les aigües espanyoles, per la seva elevada profunditat, requereixen una eòlica marina menys desenvolupada, la flotant, que no requereix d'ancoratge al fons marí. A Catalunya, l'eòlica marina tindria especial rellevància per a descarbonitzar l'electricitat donat l'endarreriment català en altres renovables com l'eòlica terrestre o la fotovoltaica. 

Altres països com la Xina, el Regne Unit o Alemanya ja compten amb desenes d'aerogeneradors instal·lats al mar, molts d'ells a càrrec de l'empresa espanyola Iberdrola, un dels referents mundials que té 2.380 MW instal·lats, la majoria al Regne Unit i els Estats Units, i en planeja més amb l'ajut de l'empresa pública dels Emirats Àrabs Masdar. 

"No podem permetre'ns més demores. El desenvolupament de l'eòlica marina a Espanya necessita avançar ja", diu el comunicat de la patronal. "Si no apostem per estar entre els primers en el desplegament de l'eòlica marina flotant, relegarem el nostre país a ser un comprador depenent de la tecnologia que fabricaran altres, sense capacitat d'ocupar el vuit industrial i de valor afegit que ens correspon i que sí que vam aprofitar amb la tecnologia terrestre al passat", ha dit Juan Virgilio Márquez, director general d'AEE.