El nou impost europeu a les emissions dels vaixells per fomentar un transport més net podria derivar que part de l'activitat dels ports espanyols es desplaci a les costes del Nord de l'Àfrica. És la conclusió del grup d'experts en investigació en transport multimodal del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que alerta que aquest impost "no és efectiu" en la lluita per la descarbonització. La seva proposta és un sistema compensatori que eviti la reconfiguració de línies marítimes que podrien afectar Barcelona.

Els experts asseguren que aquesta mesura, que està en vigor des de l'1 de gener, genera "forts incentius" a les navilieres per traslladar les seves bases mediterrànies de contenidors al Nord de l'Àfrica, a l'hora d'elegir entre aquestes o les de Barcelona o València. Això es tradueix, segons el director del grup ZENIT, Sergi Saurí, en "milions d'euros en pèrdues anuals". Per arribar a aquesta conclusió, el grup d'experts ha analitzat diverses línies transatlàntiques i ha calculat el cost que per a ells tindrà aquest impost, així com ha detectat potencials ports del Nord de l'Àfrica que podrien informar dels serveis i que projecten un creixement de la seva activitat en els propers anys.

Així, Tànger i Nador podrien cobrir part de l'arribada transatlàntica procedent d'Amèrica a curt termini i Port Said, a Egipte, part de les arribades procedents d'Àsia. A mitjà termini, el port de Radés, a Tunísia, podria copar activitat europea destinada a la distribució en el centre de la Mediterrània. I, a llarg termini, el port algerià d'El Hamdania o el tunisià d'Enfidah podrien sumar més competència als ports europeus sense el cost de les taxes ambientals.

Un 75% de rutes, amenaçades

Els càlculs de l'estudi estimen que més del 75% de les rutes d'Extrem Orient i transatlàntiques que arriben a Europa es podrien, a llarg termini, acabar desviant cap a l'Àfrica. Maersk i Hapag-Lloyd podrien començar a canviar les destinacions ja l'any que ve. Per a aquestes empreses, traslladar-se a l'Àfrica, on no han de pagar aquests impostos, els pot suposar un estalvi de 30 milions d'euros a l'any. Una vegada allà, poden traslladar les seves mercaderies amb vaixells més petits fins a Europa, pagant un impost molt menor.

Aquest doble trajecte, a la fi, "manté o fins i tot augmenta" les emissions d'efecte hivernacle, apunta Saurí, que recorda que "és exactament el contrari del que pretenia la directiva".

El passat 1 de gener, va entrar en vigor la directiva europea coneguda com a Emissions Trading System d'impostos contra les emissions per reduir l'empremta de diòxid de carboni del sector marítim. S'emmarca en el Fit for 55, un paquet de mesures per adaptar la legislació de la UE en matèria de clima, energia i transport. L'impost cobra una recàrrega pel 50% de les emissions dels viatges que comencen o acaben fora de la UE, el 100% de les emissions de viatges interns de la UE i el 100% de les emissions dins dels ports. El preu es calcula trimestralment.

A Catalunya, a part d'aquesta taxa, els creuers pagaran de mitjana 1.400 euros per contaminar en atracar, mesura que la Generalitat va anunciar el setembre de l'any passat i mitjançant la qual pretenia recaptar 7,5 milions d'euros. Aquesta taxa, no obstant això, està pendent encara de l'aprovació del Parlament.

El Port de Barcelona ja va alertar al seu dia que la mesura europea podria derivar en reconfiguració de rutes i trasllat a altres ports, visió que ara aquest grup d'experts corrobora i també que la catalana no era justa en cobrar-se només als ports catalans.

Segons aquest grup d'experts, la mesura pot portar a una "pèrdua de competitivitat dels ports europeus per la disparitat d'estratègies per reduir les emissions" respecte a altres territoris, així com a incrementar l'els costos del transport marítim.